Als que ens agraden els llibres, almenys als que ens agraden fins el punt de constituir una part fonamental de la nostra vida, res ens sol satisfer més que descobrir algun autor nou i algun llibre que no teníem catalogat i ens convulsioni de manera especial, especialment en la literatura de creació. Continua la lectura de “Alexis Jenni. El arte francés de la guerra”
Autor: Josep Burgaya
Sortir de l’atur ja no és sortir de la pobresa
Els membres del govern Rajoy estan molt contents d’haver-se conegut, i dia si i dia també, surten a explicar-nos que les estadístiques diuen que ja hem superat la crisi econòmica, que hi ha un cert augment del PIB, que es creen llocs de treball i que els aturats acreditats cada dia són menys. Continua la lectura de “Sortir de l’atur ja no és sortir de la pobresa”
Alessandro Ferrara. El horizonte democrático
Aquest és un llibre en defensa de la política, de la necessària recuperació de la política y de defensa d’un sistema democràtic que es troba potser amb més perill que mai, assetjat per molts fronts, especialment els de la desafecció y pel populisme. Continua la lectura de “Alessandro Ferrara. El horizonte democrático”
Edmund Wilson. Memorias del condado de Hecate
Un clàssic de la literatura nord-americana contemporània, del que he pogut gaudir aquest estiu. Memorias del condado de Hecate (RBA, 2012), és un recull de y contes, un dels quals es pot considerar per ell mateix una novel.la (La princesa del cabello dorado), escrit a començaments dels anys quaranta y que reflexa una certa vida americana a cavall dels anys vint i trenta, amb l’expansió primer y la depressió econòmica dels any trenta després com a teló de fons. Continua la lectura de “Edmund Wilson. Memorias del condado de Hecate”
Un món sense control
És estiu, i a bona part del món occidental vivim un xic despreocupats, ja que siguin formals o reals gairebé tots tenim tancat per vacances. Els becaris que fan de relleu als mitjans, han estat de sort amb el cas Pujol, les anàlisis reiterades i que ja cansen sobre Podemos i les noves prelatures socialistes, per tenir material informatiu i no haver de recórrer al allau habitual de notícies friquis a que ens solen tenir acostumats en aquestes dates. Continua la lectura de “Un món sense control”
Tim Jackson. Prosperidad sin crecimiento
En el món occidental, quan la capacitat de produir bens materials està ja molt per sobre de les necessitats i el problema no és de producció sinó de redistribució, es planteja molt seriosament el tema del creixement econòmic. Hem viscut durant segles en el paradigma mental que el benestar y el creixement econòmic anaven absolutament de la mà. Continua la lectura de “Tim Jackson. Prosperidad sin crecimiento”
Tornar al centre
Hi ha una part de catalans, sospito que cada vegada menys, que creuen que Artur Mas es un gran líder polític el qual, combinant convicció, fermesa i tenacitat, portarà Catalunya a la llibertat imaginaria de la independència política. Una mena de Simon Bolívar de l’era digital, amb tots els passos a seguir en aquest procés perfectament delimitats, com hi tindria també els moviments de l’adversari per dificultar les coses. Continua la lectura de “Tornar al centre”
Museu Pierre Soulages a Rodez
Visitar el magnífic museu de Pierre Soulanges a Rodez, us asseguro que paga la pena de fer-hi el desplaçament cap aquesta població francesa del departament de l’Aveyron. Poques vegades el continent i el contingut museístic són tan bons i estan tan fets l’un per l’altra. Continua la lectura de “Museu Pierre Soulages a Rodez”
Richard Wilkinson-Kate Pickett. Desigualdad, un análisis de la (in)felicidad colectiva
Un reputat economista de la London School i una reconeguda antropòloga de la Universitat de York, van escriure fa uns pocs anys un dels millors llibres sobre els problemes de fons que genera la desigualtat, no tant en termes morals o d’equitat, sinó de contribució negativa al benestar i a la felicitat col·lectiva. Continua la lectura de “Richard Wilkinson-Kate Pickett. Desigualdad, un análisis de la (in)felicidad colectiva”
El rei nu
A Catalunya s’ha flirtejat durant molts anys amb la política messiànica. Una societat aparentment situada de manera majoritària en la modernitat i el progressisme, va apostar per entregar el poder i ser dirigida per un líder que s’ha fonamentat en el discurs patriòtic, en la cultura menestral i en quatre nocions de la doctrina social de l’Església. Una mica pobre tot plegat, però el pensament dominant ha deixat poc espai a les posicions crítiques i ha anorreat qualsevol alternativa. Continua la lectura de “El rei nu”
Josep Burgaya 