Perfil

Soc professor universitari i assagista.

Doctor en historia contemporània, m’interessa, reflexiono i he impartit diverses matèries relacionades amb la història econòmica, el pensament polític i els moviments socials. Crec i procuro promoure i practicar el pensament crític en l’àmbit universitari.

Vaig estar implicat en política durant uns anys defensant un projecte socialdemòcrata i keynesià que avui viu, especialment a Catalunya, mals moments.

Articulista i col·laborador habitual en diversos mitjans, considero que la desigualtat econòmica és el tema cabdal dels nostres temps i em preocupa la defensa del model social europeu, que va comportar el major nivell civilitzatori que mai ha tingut la humanitat, la reformulació de l’esquerra europea, la plena assumpció de la sostenibilitat mediambiental i el retorn de la centralitat i el protagonisme a la política, que hauria de relegar l’economia al paper secundari que li correspon.

Ha escrit El futur ja no és el que era. Reflexions d’urgència en temps d’incerteses (Prosa, 2013), L’Estat del Benestar i els seus detractors. A propòsit dels orígens i el dilema del model social europeu en temps de crisi (Octaedro,2013) i Economia de l’absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina (TresiQuatre, 2014), obra amb la qual vaig obtenir el premi Joan Fuster 2013 d’assaig, en el marc dels Premis Octubre.

josepburgaya@gmail.com

Entrades recents

Sensació de caos

Estem en un moment de grans incerteses, d’un alt nivell de descoratjament pels grans fracassos i per l’evidència de la debilitat del concepte de progrés sobre el qual ha estat instal·lat el pensament contemporani després de la Il·lustració. Hi ha molt neguit sobre la possibilitat de retrobar un nou camí cap al benestar comú i … Continua llegint Sensació de caos

Eclipsats

Vivim pendents de grans moments, de fites històriques i d’esdeveniments singulars. Faltats d’altres propòsits, som entretinguts en la commemoració i gaudi de successos globals els quals estan carregats d’èpica, de desig i se’ls atorga un caràcter exclusiu, únic. En un món ja tan uniforme, arreu celebrem el mateix. Els fenòmens són planetaris i sempre tenen … Continua llegint Eclipsats

More Posts