Perfil

Soc professor universitari i assagista.

Doctor en historia contemporània, m’interessa, reflexiono i he impartit diverses matèries relacionades amb la història econòmica, el pensament polític i els moviments socials. Crec i procuro promoure i practicar el pensament crític en l’àmbit universitari.

Vaig estar implicat en política durant uns anys defensant un projecte socialdemòcrata i keynesià que avui viu, especialment a Catalunya, mals moments.

Articulista i col·laborador habitual en diversos mitjans, considero que la desigualtat econòmica és el tema cabdal dels nostres temps i em preocupa la defensa del model social europeu, que va comportar el major nivell civilitzatori que mai ha tingut la humanitat, la reformulació de l’esquerra europea, la plena assumpció de la sostenibilitat mediambiental i el retorn de la centralitat i el protagonisme a la política, que hauria de relegar l’economia al paper secundari que li correspon.

Ha escrit El futur ja no és el que era. Reflexions d’urgència en temps d’incerteses (Prosa, 2013), L’Estat del Benestar i els seus detractors. A propòsit dels orígens i el dilema del model social europeu en temps de crisi (Octaedro,2013) i Economia de l’absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina (TresiQuatre, 2014), obra amb la qual vaig obtenir el premi Joan Fuster 2013 d’assaig, en el marc dels Premis Octubre.

josepburgaya@gmail.com

Anuncis

Entrades recents

Cap a una democràcia iliberal

La política actual és bàsicament espectacle, una actuació teatral on l’emocional i les formes narratives s’imposen clarament als continguts. Ja no hi ha ideologies totalitzadores, tot resulta parcial i amb data de caducitat. També es va debilitant el sentit col·lectiu i la noció d’allò comunitari.

Paisatge abans de la batalla

El Procés sembla haver-se esmorteït de manera força evident els darrers mesos. Hi ha qui diu que ja no tornarà a agafar la lluentor que havia tingut i que, el descoloriment de la profusió de banderes i llaços grocs del carrer és més que una metàfora de la seva situació.

Dèficit ecològic

Des del dia 29 de juliol, i fins a finals d’any, viurem mediambientalment a crèdit. Hem esgotat, una setmana abans que l’any passat, el que en podríem anomenar el pressupost ecològic anual del que disposàvem a escala planetària.

L’estratègia de l’abisme

La política sempre ha tingut un component de representació teatral, però els darrers temps sembla que ja només és això. Els continguts ja són només una qüestió residual doncs el què importa és bàsicament l’aparença.

More Posts