Perfil

Soc professor universitari i assagista.

Doctor en historia contemporània, m’interessa, reflexiono i he impartit diverses matèries relacionades amb la història econòmica, el pensament polític i els moviments socials. Crec i procuro promoure i practicar el pensament crític en l’àmbit universitari.

Vaig estar implicat en política durant uns anys defensant un projecte socialdemòcrata i keynesià que avui viu, especialment a Catalunya, mals moments.

Articulista i col·laborador habitual en diversos mitjans, considero que la desigualtat econòmica és el tema cabdal dels nostres temps i em preocupa la defensa del model social europeu, que va comportar el major nivell civilitzatori que mai ha tingut la humanitat, la reformulació de l’esquerra europea, la plena assumpció de la sostenibilitat mediambiental i el retorn de la centralitat i el protagonisme a la política, que hauria de relegar l’economia al paper secundari que li correspon.

Ha escrit El futur ja no és el que era. Reflexions d’urgència en temps d’incerteses (Prosa, 2013), L’Estat del Benestar i els seus detractors. A propòsit dels orígens i el dilema del model social europeu en temps de crisi (Octaedro,2013) i Economia de l’absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina (TresiQuatre, 2014), obra amb la qual vaig obtenir el premi Joan Fuster 2013 d’assaig, en el marc dels Premis Octubre.

josepburgaya@gmail.com

Entrades recents

Urbanisme tàctic

L’urbanisme és tant antic com ho és l’existència de les ciutats. Ordenar i planificar els entorns urbans així com el territori és un termòmetre de civilitat i de progrés. A Europa, enfront les caòtiques aglomeracions urbanes que es varen constituir a l’època medieval -agregats insalubres sense cap planificació i noció d’espai públic-, l’expansió urbana i … Continua llegint Urbanisme tàctic

La distopia liberal

La crisi del coronavirus està evidenciat els insostenibles nivells de desigualtat econòmica i social de les societats actuals, però a més funciona com un element d’aprofundiment d’aquesta desigualtat endèmica. Fins i tot un darrer informe del Fons Monetari Internacional (FMI) parla de l’efecte “desproporcionat” de la pandèmia cap als més pobres i a la necessitat … Continua llegint La distopia liberal

Desescalada

El relaxament massa ràpid i precipitat després de la primera onada de la COVID sembla estar al darrera de la força amb que està colpejant la segona onada a Espanya. La Comunitat de Madrid seria l’exemple més clar de negligència sanitària i política tot intentant convertir la gestió de la pandèmia en un pols polític … Continua llegint Desescalada

More Posts