Un reputat economista de la London School i una reconeguda antropòloga de la Universitat de York, van escriure fa uns pocs anys un dels millors llibres sobre els problemes de fons que genera la desigualtat, no tant en termes morals o d’equitat, sinó de contribució negativa al benestar i a la felicitat col·lectiva. Amb Desigualdad. Un análisi de la in(felicidad) colectiva (Turner, 2009), aquests dos intel·lectuals britànics de llarga trajectòria individual, han donat lloc a un magnífic llibre en col·laboració, on es manifesta tant la seva experiencia individual, com la riquesa que s’obté quan es posen en comú y s’interrelacionen coneixements i metodologies de disciplines diverses. Un llibre interessantíssim per conèixer una mica més sobre els efectes del major problema dels nostres dies i dels darrers decennis: la desigualtat.
El llibre analitza com l’èxit material d’alguns, d’uns pocs, acostuma a dissimular el què és un fracàs social. Desigualtat no és només una qüestió de falta d’equitat, acostuma a ser un tema de pobresa d’una part notable de la societat. La desigualtat és com una malaltia que penetra sota la pell de les persones y del conjunt de la societat, malformant la vida comunitària i les relacions socials. Té uns costos extraordinaris en forma de salut física i mental, en rendiment acadèmic i intel·lectual, en repunt de la violència y en la mobilitat social. Genera la desigualtat unes societats disfuncionals, garantia d’infelicitat pels pobres, però gairebé sempre també pels rics. Al final, qui hi guanya?
Josep Burgaya 