Als que ens agraden els llibres, almenys als que ens agraden fins el punt de constituir una part fonamental de la nostra vida, res ens sol satisfer més que descobrir algun autor nou i algun llibre que no teníem catalogat i ens convulsioni de manera especial, especialment en la literatura de creació. Ho gaudim encara més, perquè ens recorda que la creativitat humana, la possibilitat d’emocionar des del punt de vista literari és gairebé infinita, mentre que el nostre coneixement i la capacitat de llegir tot el que val la pena es notòriament limitada. Res m’agrada més que els suplements literaris que em fan intuir que aquell autor o aquesta obra poden ser del meu agrat, o aquell amic amb qui compartint gustos literaris et descobreix alguna joia a la que tu no havies arribat. Aquest estiu i d’una manera una mica casual he descobert un autor i una obra que no puc evitar de compartir amb vosaltres, perquè crec que val realment la pena, especialment pels llegidors que no els intimiden i els tiren enrere novel·lots de 700 pàgines.
Alexis Jenni no es cap autor molt estrany o amagat per a minories, de fet amb El arte francés de la guerra (RBA, 2012), va aconseguir el prestigiós Premi Gouncourt a França el 2011. És, això sí, la novel·la primerenca d’un autor tardà. Professor de biologia en un institut de secundaria, s’estrena en el paper imprès amb aquesta magnífica i inoblidable obra, ja que fins aleshores l’únic que escrivia era un blog il·lustrat. No sé on era aquest autor fins ara, però certament construeix una obra que denota maduresa humana i vivencial. Crec que ha aixecat una de les millors obres de ficció sobre la França contemporània, de l’alçada de Michael Houellebecq o de Jean-Michel Guenassia. No crec que cap llibre d’assaig aconsegueixi d’explicar millor les misèries de la “grandeur” francesa, així com la seva declinació com a país.
Amb un llenguatge net i elegant, un estil molt depurat que fa pensar amb un autor de llarga trajectòria, Jenni estableix un diàleg entre el passat i el present francès, des de la Segona Guerra Mundial fins avui, desmitificant les falses grandeses bèl·liques sobre el que s’ha contruït el món occidental. El diàleg entre dos personatges atntitètics, entre un jove friqui que viu als marges de la societat i el vell combatent de la Resistència i de les guerres colonials, que fa temps ha deixat de creure que hi hagi grandesa darrera las raons dels estats. El primer capítol, de fet introductori, on es planteja la novel·la i el protagonisma viu des del llit la primera Guerra del Golf, dubto que es pugui millorar per explicar el caràcter surrealista i absurd de tota guerra, amb una càrrega irònica i sarcàtica brutal. Un llibre impagable!
Josep Burgaya 