Joke J.Hermsen. La melancolía en tiempos de incertidumbre

Tot i que el títol d’aquest llibre sembla fet exprés per la situació actual que ens ha tocat viure, en realitat aquesta pensadora holandesa el va escriure ara fa un parell d’anys per intentar explicar aquesta mutació de la ciutadania occidental cap als discursos simplistes de les noves dretes extremes que estan agafant posicions arreu. Un assaig fet per una especialista en Hannah Arendt i Lou Andreas-Salomé, en el qual analitza a fons un dels sentiments més complexos i ambivalents com és el de la malenconia. Un estat d’ànim que històricament ha atret valoracions molt diferents. A l’època medieval era considerada una “malaltia diabòlica”, però a partir del Renaixement se la va a començar a vincular més amb la reflexió i amb la saviesa. A partir del món romàntic, se l’ha vinculat a la creativitat i al món de l’art. És un estat d’ànim de recança i de neguit absoluta que, com diu l’autora, “ens sorprèn com una boira sobtada que ho tenyeix tot de gris i ens impedeix veure amb claredat”. La malenconia té a veure amb la consciencia del transcórrer del temps i el caràcter transitori de la vida, que ens fa tornar la mirada y veure el que ha quedat enrere, el que hem perdut. Un estat ambivalent que se’ns presenta com una aflicció que és propera amb l’alegria. Gravetat d’esperit. El segle XX, però, un capitalisme que ens vol sempre en estat d’alerta i extremadament productius i competitiva, ha anat substituint la malenconia pel terme mèdic de “depressió”. El paradigma neurobiològic que s’ha anat imposant en relació a la salut mental ha portat aquest estat d’ànim a la patologia i a la medicalització com, de fet, s’ha acabat per fer amb tota expressió de sentiments.

Resultat d'imatges per a "La melancolía en tiempos de incertidumbre"

A La melancolía en tiempos de incertidumbre (Siruela, 2019), Joke J.Hermsen apel·la a Lou Andreas-Salomé i a Frederic Nietzsche per defensar un estat d’esperit que quan es vincula a la creativitat i a l’amor impedeix que acabi generant la patologia depressiva. Una manera de viure diferent el temps, necessària, ja que ens permet “descansar de nosaltres mateixos”. A dia d’avui, la cultura del rendiment y de la competitivitat provoca estats d’estrès, de confusió i de depressió, amb els consegüents efectes socials, culturals i polítics. La malenconia es pot transformar en por i agressivitat que ens porta a enyorar un passat idealitzat. És en aquest punt on els totalitarismes simplificadors troben el terreny abonat, ens prometen retornar a utopies imaginàries vinculades a la infantesa i a altres temps, tal i com va destacar ja fa molts anys Hannah Arendt. Per aquesta filòsofa holandesa, hauríem de ser capaces de transformar la noció de la pèrdua y la fugacitat del temps en creativitat i esperança, evitant caure pel cantó obscur de la por i de la depressió. Amb Ernst Bloch, hauríem de recordar-nos que l’important és començar una i altra vegada, no l’arribada. El destí sempre defrauda les nostres expectatives, el que cal aprendre, és l’art de viatjar.

Michel Houellebecq. Serotonina

Cada nou llibre d’aquest autor que va irrompre quan va publicar Las partículas elementales, resulta tot un esdeveniment. Continua la lectura de “Michel Houellebecq. Serotonina”

Timothy Snyder. Sobre la tiranía

En temps de retorn de les formes tiràniques, encara que ho facin de manera aparentment democràtica, mirar al passat per tal d’immunitzar-nos contra certes dinàmiques no és un mal recurs. Continua la lectura de “Timothy Snyder. Sobre la tiranía”

Samanta Schweblin. Kentukis

La tecnologia digital està modificant profundament les nostres vides. Condiciona ja absolutament la nostra percepció de les coses i ens reclou en una cambra en la que ja només ens sentim a nosaltres mateixos o, més ben dit, el “nosaltres” que ens han construït els algoritmes i del que ja difícilment podem escapar. Continua la lectura de “Samanta Schweblin. Kentukis”

Steven Levitsky-Daniel Ziblatt. Cómo mueren las democracias

Si abans les democràcies fracassaven degut a cops d’estat militars, des de fa un temps sobre tot ho fan elles mateixes. Com demostren nombroses eleccions europees, llatinoamericanes, els Estats Units de Trump, o més recentment el Brasil de Bolsonaro, el debilitament i falsejament de sistemes plenament democràtics l’encapçalen líders electes. Continua la lectura de “Steven Levitsky-Daniel Ziblatt. Cómo mueren las democracias”

David Lizoain. El fin del Primer Mundo

Vivim en un món il·lusori en el que la ficció del creixement econòmic ajuda a mantenir unes aparences de progrés que, en realitat, no existeix. Continua la lectura de “David Lizoain. El fin del Primer Mundo”

Stefan Zweig. Fouché

Aquest és un magnífic retrat d’un personatge que representa, millor que cap altra, l’activitat política política entesa només com un exercici d’ambició personal i la pràctica de la intriga com una de les belles arts, exercida no només com a mitjà, sinó amb una autèntica passió que n’acaba per fer una finalitat. Continua la lectura de “Stefan Zweig. Fouché”

Rob Riemen. Para combatir esta era

No es pot reduir el feixisme a una anomalia històrica que es va produir a l’Europa dels anys trenta. La pulsió totalitària és sempre present a les societats, com una malaltia endèmica, la qual espera les condicions adequades per aflorar i esdevenir epidèmica. Continua la lectura de “Rob Riemen. Para combatir esta era”

Ilija Trojanow. El hombre superfluo

Qui no produeix ni consumeix esdevé superflu. Aquesta és la lògica salvatge del capitalisme actual i no sembla que s’acabi fent res per a revertir-ho. Continua la lectura de “Ilija Trojanow. El hombre superfluo”

John M. Coetzee. Siete cuentos morales

La literatura de Coetzee sovint resulta inquietant. Els contes que donen contingut a aquest llibre se’ns apareixen torbadors, perquè ens interpel·len sobre les nostres decisions i sobre la possible moralitat, o no, que les presideixen. Continua la lectura de “John M. Coetzee. Siete cuentos morales”