Un clàssic de la literatura nord-americana contemporània, del que he pogut gaudir aquest estiu. Memorias del condado de Hecate (RBA, 2012), és un recull de y contes, un dels quals es pot considerar per ell mateix una novel.la (La princesa del cabello dorado), escrit a començaments dels anys quaranta y que reflexa una certa vida americana a cavall dels anys vint i trenta, amb l’expansió primer y la depressió econòmica dels any trenta després com a teló de fons. Una obra censurada als Estats Units durant deu anys perquè es considerava massa tòrrida y explícita en el tema sexual en un país dominat pel republicanisme més conservador posseït per un moralisme extrem; y que es va publicar el 1953, després que l’autor acceptés fer-li alguns retocs.
Als contes hi ha histories d’amor i de sexe, però moltes coses mes i la veritat és que, a dia d’avui, sembla increïble que podés ser censurada per aquest motiu. Amb un narrador comú únic, es retrata el món de les vanitats, de l’engany i l’ocultació entre Hecate i Nova York. Contes d’un realisme extrem, però envoltats d’un atmòsfera que té elements irreals, un cert embruixament, desitjos y pretensions sovint frustrades. Memorias del condado de Hecate es un viatge al·legòric per la societat americana d’una època diversa y convulsa, d’enriquiments ràpids y d’empobriments encara més sobtats, de comportaments liberals en un món on impera la moral victoriana, una societat de màscares públiques i de portes tancades per on campen tota mena de diables particulars.
És una de les escasses incursions de Edmund Wilson en el món de la ficció. Aquest autor, es conegut com a crític literari, àmbit en el que fou notablement influent i al que deuen bona part de la seva popularitat autors com Ernest Hemingway, John Dos Passos, Francis Scott Fitzgerald, William Faulkner o Vladimir Nabokov, als quals va ajudar a tenir el favor del públic amb les seves crítiques. Molts treballs sobre literatura els signa amb la seva dona, la també prestigiosa i influent crítica literària MaryMcCartthy. Amic personal d’Scott Fitzgerald i de Nabokov, es va produir un cert distanciament amb aquest últim, degut a la fredor amb que va acollir la seva novel·la Lolita. Amb molta influència teòrica de Marx i de Freud, Edmund Wilson mantenia posicions radicals tan a nivell intel·lectual com polític, va estar a punt d’anar a la presó per la seva negativa a pagar impostos com a protesta per l’armamentisme que presidia la Guerra Freda y com a posició de lluita en la defensa dels drets civils. Aquesta gairebé única incursió en la ficció, es d’una gran delicadesa i conté molts elements narratius d’interès. Un clàssic!.
Josep Burgaya 