Edmund Wilson. Memorias del condado de Hecate

Un clàssic de la literatura nord-americana contemporània, del que he pogut gaudir aquest estiu. Memorias del condado de Hecate (RBA, 2012), és un recull de y contes, un dels quals es pot considerar per ell mateix una novel.la (La princesa del cabello dorado), escrit a començaments dels anys quaranta y que reflexa una certa vida americana a cavall dels anys vint i trenta, amb l’expansió primer y la depressió econòmica dels any trenta després com a teló de fons. Una obra censurada als Estats Units durant deu anys perquè es considerava massa tòrrida y explícita en el tema sexual en un país dominat pel republicanisme més conservador posseït per un moralisme extrem; y que es va publicar el 1953, després que l’autor acceptés fer-li alguns retocs.

hecate1 hecate2

Als contes hi ha histories d’amor i de sexe, però moltes coses mes i la veritat és que, a dia d’avui, sembla increïble que podés ser censurada per aquest motiu. Amb un narrador comú únic, es retrata el món de les vanitats, de l’engany i l’ocultació entre Hecate i Nova York. Contes d’un realisme extrem, però envoltats d’un atmòsfera que té elements irreals, un cert embruixament, desitjos y pretensions sovint frustrades. Memorias del condado de Hecate es un viatge al·legòric per la societat americana d’una època diversa y convulsa, d’enriquiments ràpids y d’empobriments encara més sobtats, de comportaments liberals en un món on impera la moral victoriana, una societat de màscares públiques i de portes tancades per on campen tota mena de diables particulars.

hecate3

És una de les escasses incursions de Edmund Wilson en el món de la ficció. Aquest autor, es conegut com a crític literari, àmbit en el que fou notablement influent i al que deuen bona part de la seva popularitat autors com Ernest Hemingway, John Dos Passos, Francis Scott Fitzgerald, William Faulkner o Vladimir Nabokov, als quals va ajudar a tenir el favor del públic amb les seves crítiques. Molts treballs sobre literatura els signa amb la seva dona, la també prestigiosa i influent crítica literària MaryMcCartthy. Amic personal d’Scott Fitzgerald i de Nabokov, es va produir un cert distanciament amb aquest últim, degut a la fredor amb que va acollir la seva novel·la Lolita. Amb molta influència teòrica de Marx i de Freud, Edmund Wilson mantenia posicions radicals tan a nivell intel·lectual com polític, va estar a punt d’anar a la presó per la seva negativa a pagar impostos com a protesta per l’armamentisme que presidia la Guerra Freda y com a posició de lluita en la defensa dels drets civils. Aquesta gairebé única incursió en la ficció, es d’una gran delicadesa i conté molts elements narratius d’interès. Un clàssic!.

hecate4

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s