Títols i més títols

S’ha posat de moda furgar entre els currículums dels polítics per buscar-hi floritures que exageren o falsegen la realitat. Continue reading “Títols i més títols”

Anuncis

A propòsit de la “Comissió de la Veritat”

Ja fa temps que la política i encara més el fet de governar ha estat substituït a Catalunya per una munió de gestos i de paraules, dites de forma reiterada i alçant la veu, fins que han deixat de tenir cap mena de sentit, més enllà de fer un soroll que pretén omplir el gran buit sobre el què ens han instal·lat. Tenim govern, però no tenim qui governi. Continue reading “A propòsit de la “Comissió de la Veritat””

Catalunya Plural. Entrevista

Entrevista que m’ha fet en Siscu Baiges i que publica el digital Catalunya Plural

Catalunya Plural

Josep Burgaya, durant l'entrevista

“L’independentisme té raons però en perd per la seva voluntat de guanyar aixafant”

Entrevista a l’exdegà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, Josep Burgaya. Va ser regidor i tinent d’alcalde d’una ciutat on serà molt difícil que el partit del qual formava part, el PSC torni a tenir responsabilitats de govern

http://catalunyaplural.cat/ca/independentisme-raons-perd-voluntat-guanyar-aixafant/

 

 

La mort dels quioscos

Ja fa temps que els venedors de diaris a les nostres ciutats i poblacions van tancant, però darrerament hi ha una acceleració que farà que aviat siguin història. Continue reading “La mort dels quioscos”

El medi ambient com a moneda de canvi

Si hi ha un tema crucial de preocupació política, social i econòmica els propers anys, aquest és sens dubte el del medi ambient. Continue reading “El medi ambient com a moneda de canvi”

Violència, sempre és el què fan els altres

Progressa, com era d’esperar, el conflicte en forma d’escalada verbal en relació a El Procés. De moment el seu punt central té a veure amb una batalla pels símbols i amb el major o menor dret a ocupar l’espai públic o si resulta tan legítim el treure com el posar elements simbòlics. Continue reading “Violència, sempre és el què fan els altres”

Stefan Zweig. Fouché

Aquest és un magnífic retrat d’un personatge que representa, millor que cap altra, l’activitat política política entesa només com un exercici d’ambició personal i la pràctica de la intriga com una de les belles arts, exercida no només com a mitjà, sinó amb una autèntica passió que n’acaba per fer una finalitat. Continue reading “Stefan Zweig. Fouché”

Barcelona

Durant molts anys aquesta era una ciutat que es distingia pel seu nivell i qualitat. De vegades massa pagada d’ella mateixa, s’agradava des que de la mà de l’alcalde Maragall i les Olimpíades va descobrir que es podia embellir i posar en valor els nombrosos atractius dels que disposava. Continue reading “Barcelona”

L’etern retorn del feixisme

Thomas Mann des del seu exili nord-americà en els anys quaranta, afirmava que tot i la derrota de Hitler en els camps de batalla, el feixisme ressorgiria en altres llocs i moments, fins i tot als Estats Units, i que ho faria de manera enganyosa “en nom de la llibertat”. Continue reading “L’etern retorn del feixisme”

Ni els uns, ni els altres

La vaga de taxistes ha col·lapsat durant dies Barcelona i altres urbs, afectant notòriament la vida ciutadana, i molt especialment a la turistada que las té copades. De fet, l’aturada s’ha fet justament en dies fortament vacacionals pel fort impacte social i mediàtic que tindria. Continue reading “Ni els uns, ni els altres”