Canviar, és repensar el sistema fiscal

Hi ha un debat pendent d’afrontar i que no sembla gaire central en els intercanvis programàtics per formar o no govern a Espanya, que és la remodelació profunda del sistema fiscal i tributari. Continua la lectura de “Canviar, és repensar el sistema fiscal”

La deconstrucció d’Europa

Europa sempre ha estat més una idea, un concepte, que no pas un territori específic. Les crisis acostumen a posar en evidència la feblesa de les estructures que semblaven sòlides i l’escassa solvència de conviccions que aparentaven en èpoques de bonança estar ben assentades. Continua la lectura de “La deconstrucció d’Europa”

Joc de simulacions

En política, sigui bo o dolent, sempre ha estat més important semblar que no pas el ser o el fer. És el regne de les aparences, on acostuma a ser més transcendent identificar els adversaris amb valors i comportaments negatius, que no pas exhibir les propostes i les capacitats pròpies. Continua la lectura de “Joc de simulacions”

El malestar amb la política

La política és l’únic instrument què poden disposar els ciutadans per reequilibrar la societat. No n’hi ha un altre. De fet, és tradició de la dreta que quan governa trobi que la dicotomia esquerra-dreta està superada, que està passada de moda, que és com dir que no hi ha alternativa. Continua la lectura de “El malestar amb la política”

De puntetes

Els mitjans i bona part de la ciutadania de Catalunya intenta passar tant de llarg com pot en relació al primer pla que ha recuperat la família Pujol i els seus negocis diversos al declarar a l’Audiència Nacional de Madrid. Continua la lectura de “De puntetes”

Farsa

No em veig en cor d’afirmar res de manera taxativa en relació a com acabaran els intents de configurar una majoria de govern a Espanya. Continua la lectura de “Farsa”

La pobresa estigmatitzada

En el nostre món solem ser presoners de la vella noció del liberalisme anglosaxó i de l’Anglaterra victoriana que associa la pobresa al fracàs personal dels individus que en són víctimes, degut a la seva falta d’esforç, indolència, vicis i una certa irresponsabilitat. Continua la lectura de “La pobresa estigmatitzada”

La desigualtat mata

Les 62 persones més riques del món tenen el mateix que els 3.600 milions de persones més pobres. Encara que només és una dada, no fa falta dir gaire res més per concloure que vivim en un món profundament injust i en una economia equivocada. Continua la lectura de “La desigualtat mata”

El sexisme que repunta

Crida l’atenció darrerament el repunt que semblen viure les actituds i el llenguatge masclista, i ja no diguem la plaga de la violència de gènere que és lluny d’eradicar-se, com si la crisi econòmica i social hagués reforçat la temptació a projectar les frustracions d’aquesta manera especialment miserable. Continua la lectura de “El sexisme que repunta”

Sense govern

Catalunya i Espanya, encara que per raons i amb naturaleses prou diferents, han vist com es trencava la seva estabilitat política i la possibilitat d’erigir de manera senzilla majories per governar, dominant la fragmentació política i dificultats notòries per transaccionar i arribar acords, el que significa llargs períodes de transició de governs en funcions i una rècula d’eleccions seguides, tot cercant hegemonies polítiques sòlides que difícilment l’electorat està disposat a promoure. Continua la lectura de “Sense govern”