La política ha deixat que el món es converteixi en un gran casino
ELENA FREIXA | Actualitzada el 27/04/2014 00:00
Josep Burgaya: Doctor en història contemporània i autor del llibre ‘Economia de l’absurd’
Al seu llibre explica que el model capitalista actual condueix al col·lapse. Com es pot transformar?
Tot passa per canviar les regles que ens han dut on som. Qui ha decidit que l’1% de la població tingui barra lliure mentre una gran massa viu explotada i treballa en condicions miserables? No es tracta de demonitzar el mercat, que ha de seguir sent l’instrument que incentivi l’activitat, però no pot funcionar sense un mínim de control perquè el mercat no té moral per ell sol.
De tant en tant, el continent africà salta a la primera plana informativa per algun dels seus episodis bèl·lics, dels que al món occidental acostuma a esfereir-nos la seva extrema brutalitat, que se sol donar en un entorn que s’afegeix a la pobresa extrema en la que hi viu gran part de la població. Continua la lectura de “Les guerres de l’Àfrica”→
TEATRE
Ja ho cantava La Lupe en una peça inoblidable, “teatro, lo tuyo es puro teatro”, com el que se’ns ha escenificat aquesta setmana al Congrés de Diputats. Continua la lectura de “Teatre”→
Els consensos, acords, sobreentesos i una estabilitat política sempre en equilibri precari que va significar la transició política espanyola, ja fa temps que es troben superats i si més no avui si i demà també es va obrint alguna costura sota la pressió d’uns temps que ja són uns altres. Continua la lectura de “El final de la transició”→
Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina
Aquestes darreres dècades els consumidors occidentals tenim motius per a estar contents. Ens podem canviar de roba cada dia de la setmana perquè el preu d’uns pantalons a Zara és irrisori, o bé redissenyar cada any «la república independent de casa nostra», perquè les prestatgeries i els sofàs d’Ikea tenen uns preus que semblen de broma. És el «miracle» de la globalització, del qual podem gaudir els consumidors i les marques. Dissortadament, tot plegat té uns quants efectes col·laterals no desitjats —com sol passar amb les gangues— i resulta que allò què aparentment és barat ens acaba sortint, col·lectivament, una mica car. Amb la lògica productiva i econòmica d’aquest sistema, ens anem quedant sense feina o amb feines cada vegada més precàries. Ens han flexibilitzat. Els productes abundants i barats —no tan sols aquests— reforcen la tendència de les nostres indústries a desplaçar-se cap a llocs ignots per produir amb costos més baixos. Són indrets on viu molt gent pobra per a qui un salari de misèria és una benedicció. A més, es deixen d’ingressar impostos, es destrueix el comerç i es tanquen una quantitat significativa de fàbriques i de petis negocis. Correm en una cursa de mínims que no és sinó una trampa de pobresa. Dels productes low cost, en neixen societats low cost.
L’obra, guanyadora del Premi Joan Fuster d’Assaig, va ser presentada pel filòsof i ara candidat d’ERC Josep M. Terricabras en un acte a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic.
Aquests dies el Parlament de Catalunya ha debatut sobre la situació de la pobresa al país i al necessari combat contra la desigualtat per tal de intentar proporcionar als ciutadans una vida digna i unes perspectives de futur mínimament engrescadores. Continua la lectura de “Pobresa i desigualtat”→
A propòsit dels orígens i el dilema del model social europeu en temps de crisi.
Durant dècades, l’Estat del benestar i el model social europeu han fet possible la creació de societats inclusives, força justes i equitatives, i amb bons nivells de seguretat col•lectiva. Un acord i un consens històric en l’àmbit polític i social, que descansava sobre una determinada noció de l’economia, el keynesianisme, en el que el mercat i l’acció correctora de la intervenció pública posaven límits a la desigualtat i a las ineficiències que el podien portar al col•lapse. Un sistema que va tenir sempre els seus detractors, els quals varen aprofitar els efectes de les crisis petroleres dels anys setanta per a imposar una revolució liberal-conservadora que va establir el triomf absolut dels mercats desregulats, de l’individualisme extrem i de l’afany de lucre desmesurat. S’apostava per una societat de guanyadors i de perdedors.
Aquest llibre tracta tant dels fonaments polítics i econòmics de l’Estat del benestar, com dels supòsits en què s’ha basat el combat contra ell. De com el liberal-conservadorisme triomfant ha desnaturalitzar i posat en qüestió el model social europeu i ens ha portat fins a la crisi i el desconcert actual.
