S’ha posat en voga que les xarxes socials convoquin a manifestacions a adolescents i joves a manifestar-se no se sap ben bé per què, induint-los a què expressin violentament el seu malestar, destruint i saquejant comerços i mobiliari urbà i, fins i tot, confrontant-se amb els cossos policials. Una demostració de brutalitat i de nihilisme que respondria al seu desacord amb el món, però que en realitat és un comportament ben induït i organitzat per algú, amb la voluntat manifesta de provocar caos, inseguretat ciutadana i la reacció típica de demanar que algú posi “ordre”. Aquí apareix l’extrema dreta com a beneficiària del suport polític d’aquells que se’ls ha alliçonat donant-los a entendre que el desgavell respon a idees i interessos de les esquerres i el progressisme. Hi ha hagut la variant francesa d’això, en què escamots violents han interferit en manifestacions polítiques, tot diluint les reivindicacions amb les dosis de barbàrie. Una manera de desacreditar a organitzacions que plantegen els malestars juvenils, els hi donen explicació, i exigeixen al poder, en aquest cas el desacreditat Macron a prendre decisions en pro de refer l’estat social, millorar l’educació i la salut i fer accessible l’habitatge. Les planificades ingerències de grupuscles violents ho ha desacreditat. És clarament el que es buscava.
El passat cap de setmana una convocatòria a través de Telegram reunia uns centenars d’adolescents al centre de Barcelona, amb una actitud extremadament violenta, amb estratègia de guerrilla preparada i amb uns dirigents encoberts que fixaven objectius i comportaments vandàlics. No hi havia cap plantejament polític en la convocatòria, com tampoc cap reivindicació més enllà d’expressar-se de manera bàrbara. Clarament, l’objectiu era el saqueig de comerços amb productes de valor i la crema del mobiliari urbà i els vehicles aparcats. Dies abans alguns joves havien estat vistos fent fotografies dels aparadors, tot fixant els objectes de desig a emportar-se. El desplegament policial es va veure sorprès i desbordat. Entre els nombrosos detinguts, la majoria eren menors d’edat. La dreta es va afanyar, sense cap prova, a culpar dels fets a les esquerres i a administracions titllades de permissives amb les mobilitzacions socials. A qui beneficia això, als que volen mà dura i veuen en la dreta extrema a qui posarà ordre. Lògicament, que això succeeixi just abans de les eleccions del 29 de novembre té tot el sentit de desestabilització, crear un caos aparent que mobilitzi i decanti el vot cap a les opcions reaccionàries. Els fets de Barcelona intentaran anar-se reproduint a tot Catalunya i la restat d’Espanya fins al dia de les eleccions. No estem davant de mobilitzacions socials i polítiques, sinó de la promoció del vandalisme tot utilitzant l’anonimat de les xarxes.
S’insisteix molt als mitjans en què cal esclarir qui i que hi ha al darrere d’aquest nihilisme violent dels joves i adolescents. És força probable, que no aparegui ningú conegut ni cap organització política concreta de l’extrema dreta. Aquest mecanisme de desestabilitzar la societat amb voluntat de condicionar el comportament electoral de la població té a veure amb serveis secrets d’altres països ben connectats amb els propietaris, tots ells molt reaccionaris, de les plataformes d’internet. Des del Brexit, passant per la primera victòria de Trump, així com també en totes les eleccions europees, les interferències de països tercers tot utilitzant la capacitat manipuladora i inductora de les xarxes han estat continuades. Pedro Sánchez i el govern progressista d’Espanya és una peça de caça major que es volen cobrar potències com els Estats Units, Rússia o Israel, curiosament els països que tenen mitjans i voluntat d’interferir tecnològicament en la política d’altres països. No és aquesta una reflexió conspirativa, actitud en la qual no crec, però és força evident que algú poderós mou el braç de fenòmens induïts i que tenen poc a veure amb preocupacions socials o polítiques. A les xarxes, i en aquest cas a Telegram, se’ls hauria d’exigir responsabilitats per provocar tot això. Cal, d’una vegada, aplicar al món digital les mateixes normes legals i penals que s’apliquen en el món analògic. Un diari que hagués facilitat això, se l’hauria tancat. Amb aquest llibertarisme digital, ens estem jugant el present i futur del sistema democràtic.
