El triomf de la disparitat

Aquests dies en els que la corporatocràcia dominant acostuma a exhibir-se, fer negocis i esquiar a Suïssa; que es reuneix com ho fa anualment al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, els rics de veritat aprofiten per dir públicament als governs del món el què han de fer per tal que no es pari la seva acumulació indecent de riquesa. Continua la lectura de “El triomf de la disparitat”

Laura Villadiego-Nazaret Castro. Carro de combate

En la cursa de mínims en que està instal·lada la nostra societat i la nostra economia, la pressió sobre la cadena de producció i de subministrament per tal que els nostres supermercats tinguin els productes extremament barats, és brutal. Continua la lectura de “Laura Villadiego-Nazaret Castro. Carro de combate”

El discret encant de la tolerància

La sacsejada emocional i real que han provocat els atemptats jihadistes de Paris tardarà temps en ser superada, pels fets i les morts en elles mateixes, però especialment per la seva significació i la seva càrrega simbòlica. Continua la lectura de “El discret encant de la tolerància”

Gabi Gleichmann. El elixir de la inmortalidad

Una sorprenent i magnífica primera novel·la d’un autor hongarès que ja està en la seixantena, i que des de petit es va instal·lar a Suècia. Una obra de ficció que abasta la història i la cultura europea des del segle XII fins el segle XX, a través dels avatars tractats amb molt d’humor de les moltes i diverses branques d’una família jueva que acaba habitant a nombrosos països europeus i fins i tot d’altres continents. Continua la lectura de “Gabi Gleichmann. El elixir de la inmortalidad”

Modris Eksteins. La consagración de la primavera

Encara que porti el títol de l’obra musical escrita per a ballet d’Ígor Stravinski, en realitat aquest llibre que recomano és d’història i està centrat en el món europeu de la Primera Guerra Mundial. Continua la lectura de “Modris Eksteins. La consagración de la primavera”

El negoci de la salut

Les industries farmacèutiques acostumen a formar part de la llista de inversions més rendibles. Si es repassen els indicadores borsaris, les empreses biotecnològiques acostumen a fer-hi un gran paper, en la mesura que siguin capaces de concretar patents de medicaments que afectin a malalties de caràcter massiu i que es donin en països rics, on els pacients s’ho puguin pagar. Continua la lectura de “El negoci de la salut”

Empresa sense risc?

ARTICLE PUBLICAT A L’ECONÒMIC

 Expliquen els manuals d’economia que, en una economia regida pel mercat, tota activitat econòmica ha de tenir un nivell o altre de risc, essent aquest un component inherent de tot projecte i acció empresarial, el qual estaria justament en relació amb les expectatives de benefici que indueixen a comportar-se de manera activa, a fer inversions o a obrir noves línies de negoci. Estrictament, quan s’emprèn o es fan negocis sense algun nivell de risc, per petit i minimitzat que aquest estigui, no estaríem en una economia oberta i competitiva, sinó en posició monopolística o de domini absolut. Especialment en els darrers temps, no és estrany de veure com empreses que actuen en el camp de les commodities o dels serveis públics bàsics, sovint de recent privatització, actuen al marge de la competència i de les regles del mercat que afirmen defensar. La reflexió ve a tomb de l’escandalós contracte que el govern espanyol va subscriure amb l’empresa que va projectar el macromagatzem de gas Castor a la costa tarragonina i llevantina i que consistia a reutilitzar, en funcions de dipòsit, les zones cavernoses de gran profunditat d’aquella plataforma marítima on, justament ja fa anys, s’havia extret petroli. Ben segur que el tema tenia una certa complexitat tècnica i als no coneixedors d’enginyeria i de geologia se’ns fa difícil d’imaginar-ho.

Continua la lectura de “Empresa sense risc?”

Qüestió de detalls

Com que s’acosta un any de forta intensitat electoral el govern del Partit Popular s’ha apressat a anunciar un seguit de mesures econòmiques, més propagandístiques que amb efectes de calat entre la ciutadania, consistents en un “rebaixa significativa”, diuen, de la pressió tributària de cara els dos propers exercicis, així com l’augment del salari mínim i de les pensions. Continua la lectura de “Qüestió de detalls”

Javier Cercas. El impostor

Per acabar l’any una recomanació tan poc original com escassament arriscada, però literàriament contundent i inqüestionable com és la darrera aportació de Javier Cercas. Una altra de les seves novel·les “sense ficció” de les quals s’ha convertit probablement en el millor creador contemporani en llengua castellana. Continua la lectura de “Javier Cercas. El impostor”