Encara que porti el títol de l’obra musical escrita per a ballet d’Ígor Stravinski, en realitat aquest llibre que recomano és d’història i està centrat en el món europeu de la Primera Guerra Mundial. En aquest darrer any en el que s’ha commemorat el centenari de l’inici de la Gran Guerra, hi ha hagut una multitud de nous llibres sobre aquest període, sobre els seus perquès, el seu desenvolupament i les conseqüències que se’n derivaren per Europa i el món. S’han editat llibres realment suggerents, interessants, innovadors i alguns de realment bons. Entre els que jo destacaria -encara que no és l’únic-, hi ha aquest que presento, tant pel seu caràcter innovador en la forma i en el fons, com per fugir d’alguns tòpics que semblen voler-se convertir en veritat a base de repetir-los i perquè se centra en la cultura i en les mentalitats dominants en cadascun dels països contendents, on la guerra adquiria connotacions i punts de partida força diversos, però alhora la coincidència en que el conflicte havia d’obrir un període nou en el que tot allò que era vell i desfasat, havia de quedar plenament enterrat.
Modris Eksteins era fins ara un historiador desconegut per a mi, nascut a Letònia ja fa més de setanta anys i que exerceix de professor d’història a la universitat canadenca de Toronto. Amb La consagración de la primavera. La Gran Guerra y el nacimiento de los tiempos modernos (Pre-Textos, 2014), s’ha convertit en un assagista de culte a nombrosos països, ja que ha construït un relat de gran originalitat, fet amb pinzellades brillants, per tal de transmetre la idea de la Primera Guerra com el punt d’inflexió fet de mort i brutalitat que modifica i transforma la Modernitat. D’aquí que manllevi el títol d’una obra d’Stravinski que al estrenar-se a París pels Ballets Russos de Serguéi Diáguilev amb la coreografia de Vaslav Nijinski, el seu caràcter avantguardista va causar una gran commoció i que partidaris i detractors acabessin a cops al mateix pati de butaques del teatre. El conflicte entre el vell i el nou en estat pur, just un any abans que esclatés una guerra especialment destructiva i dramàtica, en el rerefons de la qual batallaven diverses maneres d’entendre la tradició europea així com la modernitat.
Per Eksteins la Gran Guerra és el moment d’inflexió psicològica per la modernitat en el seu conjunt. Les ànsies de destrucció havien superat els desitjos de creació que li havien donat vida. Descriu de manera intensa impressionant la guerra en sí, la barbàrie i la destrucció de la humanitat que va significar la guerra de trinxeres, després d’haver retratat l’ànim des del que a cada país es donava per bona i inevitable la comtessa. Però retrata els canvis en la consciència humana, en la incipient noció d’europeïtat que genera aquell cataclisme amb el que es tancaven els conflictes competitius del segle XIX, però que es feia amb la tecnologia i la capacitat destructora del segle XX. És un llibre magnífic, de les millors històries culturals que he llegit mai i que aporta comprensió i alhora complexitat a la Europa de les primeres dècades del segle passat. Un llibre molt singular i una manera de fer història atractiva, suggeridora i literàriament potent. Potser és deformació professional, però trobo que és un llibre de lectura plaent i gairebé obligada per a tots aquells que els interessin els aspectes més rellevants de la cultura occidental.
Josep Burgaya 