Una sorprenent i magnífica primera novel·la d’un autor hongarès que ja està en la seixantena, i que des de petit es va instal·lar a Suècia. Una obra de ficció que abasta la història i la cultura europea des del segle XII fins el segle XX, a través dels avatars tractats amb molt d’humor de les moltes i diverses branques d’una família jueva que acaba habitant a nombrosos països europeus i fins i tot d’altres continents. Un llibre ple de personatges històrics magníficament ben retratats, malgrat que surtin en passatges que són novel·lats, i d’una diversitat de referències artístiques i culturals extraordinàries. Un mecanisme literari molt complex per tot que abasta, pels seus salts en la història de l’Europa Central i per la diversitat de contextos històrics, filosòfics i polítics al que es refereix. Una obra magna en molts sentits, un fresc sobre el món dels jueus europeus fet a partir de la família que té el seu element més reconegut en el singular i atractiu filòsof Baruch Spinoza.
El elixir de la inmortalidad (Anagrama, 2014), és un llibre que relata la peculiar i sovint tràgica vida de les comunitats jueves a Europa, els aspectes religiosos i identitaris que els defineixen, així com la vital rellevància que aquest poble ha tingut en la vida cultural i política europea. Un llibre sobre el temps, sobre el pas del temps i sobre la figura del “jueu errant” que ha donat de si moltes pàgines de literatura. Una obra actual, escrita per algú que hi ha destinat molt temps i una cultura ingent, i que ho fa amb una prosa senzilla, amb molta ironia i càrrega poètica. Un llibre difícil de comparar amb cap altre i que té un deix, un pòsit històric que a més de ser radicalment contemporània, sembla en el millor sentit del terme un llibre antic. Una novel·la que tot i que en el plantejament del capítol inicial no ho sembla, acaba atrapant al lector amb la seva trama i la manera imaginativa com hi surten nombrosos personatges històrics, com si fos una novel·la negra. Realment bona.
Josep Burgaya 