Estem en una època en que la capacitat d’interès i atenció de les persones s’ha reduït tant, que s’ha incorporat la noció de joc a gairebé tot. Jugar ja no és una dimensió o un aspecte residual de les nostres vides a mesura que ens fem grans, si no que reconquereix nombrosos àmbits i apareix en llocs on no hi havia sigut mai. Continua la lectura de “El joc dels disbarats”
Autor: Josep Burgaya
Calor
Aquest estiu estem patint a Europa una onada de calor que no té gairebé precedents, combinada amb una sequedat intensa que ha convertit fins i tot les zones altes del continent en un autèntic secarral. El temps que fa, ha estat sempre un tema de comentari recurrent a totes les societats i una gran excusa per a la conversa. Continua la lectura de “Calor”
Nuccio Ordine. La utilidad de lo inútil
Estem davant d’un llibret deliciós en el que, al bell mig d’un món en el que s’ha mercantilitzat absolutament tot, es reivindica el valor del coneixement per ell mateix, l’accés a la cultura universal, la formació sense pretensions rendibilitzadores. Continua la lectura de “Nuccio Ordine. La utilidad de lo inútil”
El caos del Prat
Aquest estiu es multipliquen les expressions d’indignació en relació a les complicacions que comporta sortir del país a través del aeroport del Prat. Cues quilomètriques per poder superar els controls de seguretat, hores d’espera, pèrdua de vols… Continua la lectura de “El caos del Prat”
Olímpics
Aquests dies vivim una profusió, gairebé un allau, de recordatoris als mitjans de comunicació sobre el vint-i-cinquè aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Continua la lectura de “Olímpics”
L’atracció de l’abisme
Les societats polítiques, almenys en èpoques d’estabilitat, acostumen a promoure per a la gestió de la cosa pública a persones capaces d’articular consensos entre interessos diferents quan no contraposats, que els puguin representar amb dignitat (vull dir que no els avergonyeixin), que expressin valors compartits, que tinguin dots de lideratge a més d’unes certes dots visionaries que els permetin preveure una mica més enllà del present. Continua la lectura de “L’atracció de l’abisme”
Pankaj Mishra. La edad de la ira
El ressentiment, més que no pas les idees polítiques és el major impulsor dels conflictes passats i presents i el motor que activa l’acció per intentar capgirar les coses. Continua la lectura de “Pankaj Mishra. La edad de la ira”
Adolescents perpetus
Hi ha qui creu que les tecnologies de la comunicació vinculades al món digital són només instruments que ens ofereixen grans possibilitats, sense cap cost. Serien eines neutres i asèptiques que no pressuposen cap tendència o contingut. Res més lluny de la realitat. Continua la lectura de “Adolescents perpetus”
Un futur inquietant
En termes agregats, la suficiència productiva actual pot proveir a la totalitat de la població, fenomen que si no es produeix és causa de la falta de mecanismes de redistribució i al no haver mudat des del arrelat malbaratament cap a un consum més moderat i responsable per a aquella part del món instal·lada en la societat del consum compulsiu. Continua la lectura de “Un futur inquietant”
Víctimes del turisme
El turisme com a activitat econòmica complementària, pot ser una benedicció per a un territori, contribuint a reforçar el desenvolupament econòmic a través de la prestació de serveis, l’augment de l’ocupació, la posada en valor del patrimoni, una bona dinàmica de demanda i també per la mentalitat d’obertura i un cert cosmopolitisme que genera en la societat. Continua la lectura de “Víctimes del turisme”
Josep Burgaya 