Progressa, com era d’esperar, el conflicte en forma d’escalada verbal en relació a El Procés. De moment el seu punt central té a veure amb una batalla pels símbols i amb el major o menor dret a ocupar l’espai públic o si resulta tan legítim el treure com el posar elements simbòlics. Continua la lectura de “Violència, sempre és el què fan els altres”
Autor: Josep Burgaya
Stefan Zweig. Fouché
Aquest és un magnífic retrat d’un personatge que representa, millor que cap altra, l’activitat política política entesa només com un exercici d’ambició personal i la pràctica de la intriga com una de les belles arts, exercida no només com a mitjà, sinó amb una autèntica passió que n’acaba per fer una finalitat. Continua la lectura de “Stefan Zweig. Fouché”
Barcelona
Durant molts anys aquesta era una ciutat que es distingia pel seu nivell i qualitat. De vegades massa pagada d’ella mateixa, s’agradava des que de la mà de l’alcalde Maragall i les Olimpíades va descobrir que es podia embellir i posar en valor els nombrosos atractius dels que disposava. Continua la lectura de “Barcelona”
L’etern retorn del feixisme
Thomas Mann des del seu exili nord-americà en els anys quaranta, afirmava que tot i la derrota de Hitler en els camps de batalla, el feixisme ressorgiria en altres llocs i moments, fins i tot als Estats Units, i que ho faria de manera enganyosa “en nom de la llibertat”. Continua la lectura de “L’etern retorn del feixisme”
Ni els uns, ni els altres
La vaga de taxistes ha col·lapsat durant dies Barcelona i altres urbs, afectant notòriament la vida ciutadana, i molt especialment a la turistada que las té copades. De fet, l’aturada s’ha fet justament en dies fortament vacacionals pel fort impacte social i mediàtic que tindria. Continua la lectura de “Ni els uns, ni els altres”
No és país per a moderats
Els teòrics de la nova dreta extrema, alt-right, que està tan en boga, consideren la crispació i el conflicte permanent com el context polític desitjable. Continua la lectura de “No és país per a moderats”
Rob Riemen. Para combatir esta era
No es pot reduir el feixisme a una anomalia històrica que es va produir a l’Europa dels anys trenta. La pulsió totalitària és sempre present a les societats, com una malaltia endèmica, la qual espera les condicions adequades per aflorar i esdevenir epidèmica. Continua la lectura de “Rob Riemen. Para combatir esta era”
Fer-se el boig com a estratègia
Portem un any i mig amb Trump a la direcció de la major potencia econòmica i militar del món, i la veritat és que ha fet honor als temors que la seva figura generava ja a la campanya electoral. Continua la lectura de “Fer-se el boig com a estratègia”
Ilija Trojanow. El hombre superfluo
Qui no produeix ni consumeix esdevé superflu. Aquesta és la lògica salvatge del capitalisme actual i no sembla que s’acabi fent res per a revertir-ho. Continua la lectura de “Ilija Trojanow. El hombre superfluo”
Quan la política ja només és comunicació
Hi havia un temps en el que es demanava als polítics que sabessin comunicar allò que pretenien i feien, ja que al no fer-ho de vegades les coses no s’entenien bé, no es disposava del context necessari per a comprendre-les. Continua la lectura de “Quan la política ja només és comunicació”
