L’etern retorn del feixisme

Thomas Mann des del seu exili nord-americà en els anys quaranta, afirmava que tot i la derrota de Hitler en els camps de batalla, el feixisme ressorgiria en altres llocs i moments, fins i tot als Estats Units, i que ho faria de manera enganyosa “en nom de la llibertat”. Després de la Segona Guerra Mundial i de l’horror de l’Holocaust, el feixisme reapareixeria amb algunes formes renovades i un llenguatge transformat. Considerava la pulsió totalitària com una malaltia endèmica present en totes les societats, a l’espera que es produeixin les condicions adequades per aflorar i convertir-se en epidèmica. De fet, creia Mann i s’ha demostrat plenament, que no es pot reduir el feixisme a una anomalia històrica que es va produir i es pugui recloure a l’Europa dels anys trenta. Els éssers humans som tan racionals com absurds, i el feixisme és el cultiu polític dels nostres pitjors sentiments irracionals: el ressentiment, la xenofòbia, l’odi, el desig de poder i la por. A tot això caldria afegir l’arrogant cultiu de la ignorància. Com va escriure el director cinematogràfic Federico Fellini: “El feixisme sempre sorgeix d’un esperit provincià, d’una falta de coneixement dels problemes reals i el rebuig de la gent -per mandra, prejudici, avarícia o arrogància- a donar un significat més profund a les seves vides”. A partir de la crisi econòmica de 2008, han confluït molt diversos malestars socials i culturals, una gran part dels quals són aprofitats i estimulats per moviments polítics que no fan més que explotar la rancúnia i induir la mutació dels consumidors-electors ja molt precaritzats cap a diverses variants d’adscripció a allò identitari, entès això com un refugi en valors i distintius que són poc més que imaginaris i il·lusoris. Plantejaments polítics molt reconeixibles per l’ús continu que fan d’eslògans i retòrica i, sobretot, per l’apel·lació a l’emocional i a la conformació d’un “nosaltres” enfront d’un “ells”.

Resultado de imagen de fascismo

L’assagista holandès Rob Riemen, considera que, més que el fonamentalisme islàmic, la major amenaça per al nostre món és la crisi inherent a la societat de masses: la crisi moral, la creixent trivialització i l’embrutiment de la nostra societat. Caminem a la deriva, arrossegats i empesos pels nostres propis desitjos i ansietats. Quan el llenguatge perd el significat, no pot existir cap forma de veritat i la mentida es converteix en norma. No hi ha una mesura per a les nostres accions i tot es torna subjectiu. El meu jo en particular, el meu ego, es converteix en la mesura de tot, i llavors l’únic que importa és que sento jo, que penso jo. El delicat ego com a centre de totes les coses, no tolera la crítica dels altres i no tolera l’autocrítica. El feixisme perviu com la politització de la mentalitat del rancorós home-massa. És una forma de política emprada pels demagogs, l’únic mòbil dels quals és l’execució i ampliació del seu poder, per això explotaran el ressentiment, assenyalaran bocs expiatoris, incitaran a l’odi, amagaran el buit intel·lectual amb eslògans i insults estridents, i convertiran l’oportunisme polític en una forma d’art amb el seu populisme. El feixisme va arribar al poder a Alemanya, dominant totalment la falsedat. Les paraules són separades del seu significat i reduïdes a consignes. El llenguatge és la primera batalla que es perd davant el què és totalitari.

No caldria oblidar, que el totalitarisme sempre ha guanyat el poder com a resultat de l’arrogància, així com la covardia i traïció de les elits econòmiques, socials i intel·lectuals. La deixadesa de responsabilitats sempre és en l’avantsala del totalitarisme. Tot això ha acompanyat el trumpisme i els teòrics de la nova dreta extrema, alt-right, nord-americana. Però tot això està en els moviments populistes que impregnen Europa i que, en cada context, adopten les formes i els colors de la cultura de cada territori i cada societat en què es materialitza. Que al segle XXI cap feixista accepti ser cridat així i que es mantingui el cultiu d’una democràcia purament formal-electoral-, no amaga el profund retorn de la pulsió totalitària.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s