Barcelona és una ciutat d’un enorme atractiu, amb una poderosa marca de referència, de grans potencialitats, amb nombrosos reptes platejats i profunds problemes a resoldre i que més que mal gestionada, sembla que fa temps que senzillament no té direcció i gairebé ningú que se’n ocupi com es mereixeria. Continua la lectura de “Barcelona és capital”
Autor: Josep Burgaya
Youtube, o com viure en la fantasia
Aquesta setmana la popular plataforma de vídeos intranscendents ha saltat a la crònica de successos. Continua la lectura de “Youtube, o com viure en la fantasia”
Màsters
La presidenta de la Comunidad de Madrid, Cristina Cifuentes, li acaba de passar el pitjor que et pot passar en política, ha fet notòriament el ridícul. Continua la lectura de “Màsters”
Si no vols ser vist com una persona una mica estranya, és pràcticament obligat tenir un perfil més o menys operatiu a Facebook. No tenir-lo gairebé et converteix en sospitós d’alguna cosa. Continua la lectura de “Facebook”
El comerç del dolor
La informació que rebem ens va conformant com a ciutadans i com a persones. Per això a les societats lliures i democràtiques rebre informació veraç, plural i contrastada es considera i està tipificada a els constitucions com un dret fonamental i bàsic. Continua la lectura de “El comerç del dolor”
Populismes a la carta
La política està especialment remoguda a Europa i a bona part del món occidental. La credibilitat de les forces tradicionals està sota mínims i el suport electoral que reben en franca decadència. Continua la lectura de “Populismes a la carta”
Zona de conflicte, zona de confort
L’independentisme ha situat la política catalana en territori de conflicte permanent amb l’Estat. Continua la lectura de “Zona de conflicte, zona de confort”
Jugar amb foc
Llegeixo que Donald Trump acaba d’afirmar públicament que la solució als tiroteigs dramàtics que desgraciadament sovintegen en centres educatius dels Estats Units no es resolen limitant l’accés dels particulars a les armes de foc –tan fàcil d’obtenir-ne en aquella societat-, sinó armant els professors, els quals haurien de ser ensinistrats de manera convenient en l’ús d’aquestes eines sofisticades. Continua la lectura de “Jugar amb foc”
La “uberització” de la universitat
Ja fa temps que la precarització laboral progressa gairebé en tots els àmbits afavorida per una cultura empresarial que l’empeny i una legislació laboral que l’empara. Les empreses operen com si l’èxit radiqués en constituir-se en estructures etèries sense gairebé treballadors fixes. Continua la lectura de “La “uberització” de la universitat”
Jordi Amat. La confabulació dels irresponsables
Els darrers deu anys de la vida política catalana no són sinó la conseqüència d’un immens error estratègic de partida: la reforma de l’Estatut. Continua la lectura de “Jordi Amat. La confabulació dels irresponsables”
Josep Burgaya 