José Álvarez Junco. Dioses útiles. Naciones y nacionalismos

Un llibre imprescindible per aquells que vulguin navegar amb una certa profunditat en el món dels nacionalismes i que vulguin anar més enllà de veritats revelades o de desqualificacions, per veure de la mà d’un dels majors experts no només espanyols sinó mundials de la història i la teoria d’un fenomen que ha tingut una capacitat de mobilització social i d’acció política sense possible comparació en els dos darrers segles. Estem davant del fenomen de legitimació d’interessos socials i polítics més extraordinari que s’hagi aixecat mai, ja que porta la “raó” política al terreny emocional, esdevenint un argumentari que es converteix en gairebé únic i imbatible en molts contextos i situacions històriques. Diguem-ho clar com ho fa l’autor, les nacions són construccions culturals que determinats sectors dominants escometen històricament per tal d’establir majories de domini tot proporcionant un relat a les seves societats. Les nacions, encara que alguns “nacionalistes” ho argumentin no tenen un origen natural, no provenen del fons de la historia i encara menys tenen a veure amb la providència. No hi ha un “geni nacional”. Lògicament en la historia es conformen afinitats culturals i lingüístiques diferenciades, però la conformació d’una identitat, d’un sentit específic de col·lectivitat, acostuma a ser obra del nacionalisme, el qual com ja fa anys va escriure el gran historiador britànic E.J. Hobsbawm, es previ i constructor de la Nació. Les tradicions sobre les que s’acostuma a legitimar una cultura nacionals, són justament sempre una invenció contemporània.

A Dioses útiles. Naciones y nacionalismos (Galaxia Gutemberg, 2016), el professor Álvarez Junco fa una aportació de gran calat a l’estudi de la teoria i dels diferents casos de construcció nacional. Reputat intel·lectual que ha exercit a diverses i prestigioses universitats estrangeres, està en aquella dimensió de maduresa que adquireixen els savis Coneix bé Catalunya, sobre la que ja fa anys va escriure sobre el món polític i cultural del lerrouxisme. En aquest llibre hi té un primer capítol on fa un estat de la qüestió de la teoria política i historiogràfica sobre el nacionalisme, un qui és qui molt útil. Recorre a continuació, els casos de construcció nacional més rellevants tant europeus (Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Rússia…) com extraeuropeus. La reconstrucció i perspectiva del cas alemany, m’ha semblat molt especialment brillant. Escomet després l’anàlisi de la “fallida” construcció nacional espanyola, per acabar entrant en la construcció de les identitats nacionals alternatives a la Península, entre elles la catalana. Álvarez Junco fa l’esforç d’agafar la distancia necessària per racionalitzar, entendre i explicar fenòmens complexos, que acostumen a ser acaparats i justificats des de l’emocionalitat. Es pot aconseguir de tractar aquesta qüestió des de la racionalitat, que no vol dir des de la negació i encara menys des de l’enaltiment d’uns nacionalismes i el desprestigi dels altres. El què són, és sempre construccions legitimadores del poder o de determinades forces i grups socials que cobegen conquerir-lo i legitimar-s’hi. Potser ningú com el polític italià Massimo d’Azeglio ho ha explicat millor, quan a la Itàlia de la unificació el 1861 va afirmar al Parlament, “hem fet Itàlia, ara hem de fer els italians”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s