Adonis. Violencia e islam

Una reflexió profunda sobre els vincles doctrinaris entre la violència i la religió islàmica feta des del món àrab i que fuig dels tòpics habituals. Un llibre que qüestiona la distinció entre radicalisme i religió que sol inundar les declaracions benintencionades que es multipliquen després de cada atemptat o de cada acció violenta comesa en nom de gihadisme religiós. Darrera del sobrenom del deu fenici Adonis hi ha Ali Ahmed Said Esber, un dels poetes i intel·lectuals àrabs més nomenada. Nascut a Síria, a voltat per mig món, havent exercit de professor universitari al Líban i França. A més de publicar un llarguíssim poemari en àrab, aquest autor ha destacat de manera notable com assagista i historiador de la cultura àrab, de la que n’és un dels principals coneixedors. La posició d’Adonis respecte al món àrab i l’islam fuig de temors i d’hipocresies i pot resultar dura i xocant. Per ell, la religió islàmica ha sepultat i negat durant molts segles de cultura àrab, portant a una confusió que caldria superar, especialment els mateixos àrabs. Creu l’autor, que si les religions monoteistes en general, posseïdores de veritats absolutes neguen la llibertat i el mateix concepte de cultura i de societat, la religió islàmica, degut als seus orígens mercantils i de poder, ho fa d’una manera especialment absoluta. Creu que caldria alliberar la cultura àrab de la no-cultura de l’Islam, religió la qual troba intrínsecament vinculada a la violència, l’analfabetisme, la misogínia i l’obscurantisme.

Aquest llibre, de lectura absolutament recomanable si volem anar una mica més a fons de genèriques i habituals manifestacions de respecte a la religiositat de cadascú, està escrit en forma de diàleg entre el poeta sirià i Houria Abdelouahed, professora d’origen marroquí establerta a Paris i que exerceix de psicoanalista i traductora de l’àrab. A Violencia e Islam. Conversación con Houria Abdelouahed (Ariel, 2016), assistim a una anàlisi molt crítica del paper de la religió en relació a la cultura, i fins i tot a la possibilitat de desenvolupar una dimensió espiritual, en la mesura que algunes religions només són un compendi de normes d’obligat compliment que neguen la llibertat inherent a la condició humana i a l’exercici de la creativitat individual. Advoquen els dos, per posar en valor una cultura àrab ancestral i literàriament molt valuosa, que l’Islam ha ocultat de manera sistemàtica. Alliberar-se del totalitarisme religiós, seria a judici d’aquests dos intel·lectuals, l’autèntica “primavera àrab” que trauria a molts fidels de la ignorància i de la foscor. Un llibre interessant, profund i sense concessions.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s