No hi ha dubte que el projecte europeu es troba en una fase força crítica. Després de dècades de bastir encara que de manera incomplerta una Unió Europea basada en la concepció alemanya del pragmatisme econòmic més que no pas de l’ambició política, els efectes insolidaris de la crisis econòmica, la recuperació dels particularismes, la falta d’una noció de ciutadania compartida, la debilitat dels instruments polítics, el predomini de la noció d’austeritat, el ressorgiment dels populismes i la crisi dels refugiats està fent trontollar les bases de l’europeïtat. Les presses per incorporar l’Europa de l’Est aprofitant la debilitat rusa i sense processos de convergència econòmics i d’aprofundiment democràtic en aquests antics estats del bloc soviètic, tampoc han ajudat a l’enfortiment de la Unió Europea, i en canvi si a la seva dispersió i debilitament. No ens hauríem de confondre, Europa sempre ha estat més un concepte, una noció de civilitat, que no pas un espai geogràfic que abasti tot el continent. Aquesta pretensió, justament ha situat en un segon pla el què era clau: diversitat, cohesió, model social integrador, tolerància, pluralitat, progrés econòmic i benestar social, equitat, pulcritud democràtica, compromís irreductible amb les llibertats…
Les múltiples inseguretats que castiguen les societats europees (econòmiques, socials, culturals), estan provocant tendències notòries cap al retrocés en els valors polítics democràtics, així com en les nocions de solidaritat i d’asil. Hi ha qui creu que el Tractat de Schenguen té els dies comptats, ja que la lliure circulació de persones accentua la vulnerabilitat d’Europa davant l’allau de refugiats i davant els perills del terrorisme islamista. Certament la seva suspensió parcial i temporal ha posat en evidència la fragilitat d’Europa i la crisi de la noció europeista. De totes maneres, resulta poc probable que es tiri enrere en la lliure circulació de mercaderies com significaria tornar al control fronterer sistemàtic del transport per carretera, recuperant velles imatges de concentració de camions a les zones duaneres, amb eles efectes demolidors que això tindria en l’economia i en la competitivitat de tots els països afectats.
Tot i que els efectes immediats en els territoris de frontera podria resultar més aviat beneficiós pel sector dels serveis, i també per l’economia informal vinculada al contraban, no sembla que això de manera agregada i en el mig termini compensés els notòria efectes negatius pel conjunt de les economies. Ser terra de pas, tot i que requereix de més imaginació per treure’n partit, continua essent més interessant que no pas convertir-se en territori de trinxera, paper el qual sempre genera efectes col·laterals poc desitjables. Ben probablement Schenguen serà revisat per tal d’introduir factors de limitació i control al trànsit de persones. Sembla inexorable, com ho és la possibilitat de suspensions de manera puntual quan es cregui convenient. Difícilment, però, es posarà en qüestió una llibertat de moviment elemental sobre la que pivota la constitució d’un espai econòmic únic.
Josep Burgaya 