Aquesta és una molt enginyosa i divertida introducció al pensament econòmic que s’allunya força de les obres que coneixem en aquest camp. És una relectura interessant sobre el sorgiment de l’economia moderna, al voltant de la creació de la noció de “benestar”. El caràcter diferent del llibre rau probablement perquè no ha estat escrit per un acadèmic, ni sembla tenir cap vocació d’estar dirigit al món acadèmic, ni evidentment per poder-se comptabilitzar en el meritocràtic món del professorat universitari. Si em permeteu, ja és una mica trist que per llegir aportacions noves, sorprenents i arriscades, almenys en l’àmbit de les ciències socials i humanes, calgui anar a parar a pensadors que operen no tan sols fora de les institucions universitàries, sinó ben lluny com perquè no s’hagin empeltat de temptacions de buròcrata. El llibre no fa un trajecte sistemàtic des de la Il·lustració als nostres dies per tal de reflectir els canvis que s’han produït en el terreny del pensament econòmic, sinó que ens proposa un recorregut fet de pinzellades, tot partit de Voltaire, al que Wallwitz li dóna una paper molt transcendent en l’origen de la disciplina econòmica -consideració prou innovadora-, establint la contraposició d’aquest amb Rousseau i justament el sorgiment de la figura cabdal d’Adam Smith, de qui l’autor remarca la major importància i complexitat de la “Teoria dels sentiments morals“, en detriment de la seva “La riquesa de les Nacions“, molt més reduccionista i elemental.
George vov Wallwitz, és, curiosament, un gestor de fons d’inversió alemany, format en Filosofia i Matemàtiques, que reflexiona sobre l’evolució del pensament econòmic, des d’unes posicions liberals gens estrictes ni sectàries, que en la línia de liberals avançats com Stuart Mill o Keynes, considera que no s’ha de perdre de vista que l’economia, la riquesa, no té una finalitat en ella mateixa, si no és per proporcionar un major benestar al major nombre de persones possible. Seria doncs l’economia, un pensament o ciència social que estaria plenament entroncat en la cultura i en el pensament de cada època històrica. A Mr Smith y el paraíso. La invención del bienestar (Acantilado, 2016), aquest financer alemany fa una aportació molt recomanable per a repensar l’economia a la llum d’alguns dels seus principals teòrics. Si el retrat que fa de Keynes es bo, el de Schumpeter és demolidor, tot evidenciant les seves misèries teòriques i personals. La fina ironia que destil·la el text el fa especialment llegidor, tot permetent-se algunes valoracions i anàlisis amb molt humor i de traç gruixut. Hi haurà que criticarà el llibre perquè hi falten autors o matisos, o bé per ser poc adequat a l’ortodòxia acadèmica. A mi em sembla un llibre eloqüent i fresc, i poder adjectivar de “divertit” a un llibre d’economia, no és poca cosa. I encara menys que l’hagi escrit un especialista en mercats financers.
Josep Burgaya 