Aquest és sens dubte un dels millors escriptors francesos contemporanis. Més enllà d’excentricitats i d’haver-se construït un personatge no sempre agradable, els llibres i el conjunt del seu projecte literari tenen una gran solidesa, que conté profunditat en els temes que planteja i alhora hi són tractats de manera innovadora i imaginativa. Beigbeder escriu novel·les que reflecteixen molta realitat, entre ella la seva pròpia biografia, però alhora no deixen de ser ficció. Un estil literari inconfusible que sembla adoptar en aquest llibre un notori nivell de maduresa. Les concessions a “l’enfant terrible” que no pot deixar de ser hi continuen essent presents, però ja no dominen el conjunt d’una obra força més sòbria que les anteriors. Estem davant d’un gran llibre, crec que d’una obra major d’aquest reputat i mediàtic autor. El llibre reconstrueix la particular història d’amor que varen viure l’escriptor de culte J.D.Salinger i Oona O’Neill, just abans de la Segona Guerra Mundial, i que aquests no sé si es pot considerar que va estroncar, almenys si que la va condicionar de manera notòria. És el Salinger jove, autor ja d’uns quants relats, però que encara no havia donat sortida a la seva única i mítica novel·la El guardià del camp de sègol, on reflectirà l’impacte d’una Guerra Mundial que va presenciar de manera intensa a Europa i que el feren viure experiències traumàtiques com les d’arribar dels primers als camps de concentració alemanys per alliberar-los. No se’n referia mai més. Intent de suïcidi, allunyament del món amb una pràctica sistemàtica de la misantropia i una obra literària tan major com escassa. La seva relació amb la filla del dramaturg Eugène O’Neill que d’adolescent imposava ja el seu estil en els clubs novaiorquesos per a gent rica i que protagonitza el Desayuno en Tiffany’s de Truman Capote, el va afectar de manera notable al llarg de la seva vida.
A Oona y Salinger (Anagrama, 2016), Beigbeder no es limita a reconstruir només una gran història d’amor de dos grans personatges. Hi parla de la importància de les relacions de joventut, del paper de l’edat en les històries d’amor, en la passió i en la part de tragèdia que acompanya aquesta i sobre els efectes del pas del temps. Tracta de la forja del caràcter i de la voluntat, dels records com un llast en les nostres pròpies vides. Salinger no deixa de ser en aquest llibre l’alter ego d’un Beigbeder, tot i que també fa aquest paper un Charlie Chaplin que és qui s’acaba casant i compartint bona part de la seva vida amb una heroïna que més que buscar l’amor passional, anava a la recerca d’un pare que no havia tingut a l’abast. Sobre fets verídics, Beigbeder construeix una història novel·lada de gran calat, imaginant el què es van dir i el que no a la llum de documents, però també de la seva pròpia experiència que hi té alguns paral·lelismes. Un llibre deliciós!
Josep Burgaya 