Joseph E. Stiglitz. La gran brecha

La desigualtat s’ha convertit en el problema central que ha d’afrontar el nostre sistema social i polític, ja que el seu creixement exponencial a les darreres dècades està convertint en absolutament inviable el nostre sistema econòmic, i posa en entredit la cohesió social necessària, així com la credibilitat i el suport cap al sistema democràtic. Com explica aquest reputat autor, la creixent desigualtat, el fet que hi hagi una impúdica concentració de riquesa en mans de l’1% de la població, no és el resultat d’una casualitat, ni el producte d’esdeveniments imprevisibles i inexorables. Té a veure amb una determinada concepció de l’economia i de la societat que es va imposar a finals dels anys setanta i que no ha fet sinó esdevenir pensament i pràctica gairebé única a les darreres dècades. Les revolucions conservadores i l’hegemonia doctrinària i aplicada del liberalisme econòmic més extrem, van comportar la desregulació de les economies occidentals i un procés de mundialització de les economies en benefici de les grans corporacions i la minoria més rica, que ha trencat els consensos sobre els que s’establiren l’Estat de benestar i el model social europeu, renunciant-se a societats relativament equilibrades i inclusives, i apostant per un individualisme extrem en el que l’esperit de benefici i d’enriquiment individual s’han imposat a qualsevol consideració col·lectiva o de bé comú. La desigualtat actual, ja del tot insuportable, no genera només un problema de falta de justícia i d’inequitat, és que com bé explica Stiglitz, és la major amenaça per a la prosperitat. La pobresa majoritària, no és només poc desitjable ètica i moralment, és que ha esdevingut insostenible per mantenir una certa lògica a l’economia actual.

Josep E. Stiglitz és actualment un dels economistes crítics amb la dinàmica global del capitalisme, més reputats a escala mundial. A banda d’haver estat Premi Nobel d’Economia, Stiglitz és un gran coneixedor de les institucions econòmiques internacionals i ha viscut de primera mà el com es va portar a terme el procés anomenat de globalització econòmica, ja que va ser durant anys l’economista en cap del Banc Mundial. Poca broma! La seva credibilitat en les formulacions, la seva honradesa en els plantejaments crítics amb la dinàmica econòmica actual, té justament a veure en que prové del establishment, el qual va abandonar per considerar que les polítiques que s’hi practicaven i s’abonaven a posar en marxa a tots els països mitjançant les famoses “clàusules de condicionalitat” eren del tot perjudicials per aquests països i pel conjunt de la ciutadania. Aquest llibre forma part d’una nombrosa obra destinada a denunciar el que ell ha anomenat “el preu de la desigualtat”, un preu que per ell és del tot inassumible. A La gran brecha. Qué hacer con las sociedades desiguales (Taurus, 2015), aplega els magnífics articles que ha anat publicat als mitjans sobre les diverses i múltiples cares que adquireix la inequitat i el procés de concentració de la riquesa, alertant sobre la impossibilitat de futur de seguir aquesta tendència. Els articles s’apleguen per temes, i el mateix autor els contextualitza. Sorprèn la força de les idees que planteja i com les planteja, així com la capacitat de divulgació que el permet arribar a un públic ampli, que no es necessari que tingui gaires rudiments d’economia. Estem davant un keynesià, convençut com pocs, que l’economia, si serveix per alguna cosa, es per intentar millorar la vida de la gent, de la major part de la gent; i no com una mena d’alquímia per justificar els interessos dels poderosos.