La economia global, el procés de mundialització, tot i que s’ha portat a terme en nom de promoure la generalització a escala planetària del creixement econòmic i del benestar; lluny d’això ens ha generat una dinàmica de desigualtat econòmica i social. S’ens a dut a una escissió entre inclosos i exclosos que està generant problemes d’iniquitat injustificables i insuportables, a més de posar en risc una mínima estabilitat social i el mateix concepte de democràcia. De fet, més enllà dels discursos econòmics liberals o ultraliberals, el cert és que el globalisme i la desregulació de les economies es va portar a terme de manera ràpida i apassionada per tal de generar noves i grandioses oportunitats d’enriquiment a unes elits socials i empresarials que una vegada caigut el mur de Berlín i sense la por al contramodel soviètic, van considera que era el moment de fer una aposta de màxims, i que ja no tenia cap sentit contribuir a l’estat del benestar amb treball i impostos, i que les classes mitjanes eren perfectament prescindibles. Una esfera global, cosmopolita, per les corporacions i per l’1% de la població que concentra la riquesa, mentre que la resta de la població quedaria reclosa en el marc estanc dels Estats-Nació, cada vegada més laboralment precaritzats o en atur, amb ingressos més baixos i amb menys prestacions socials des d’unes administracions amb cada vegada menys ingressos. El triomf de la new age en l’economia i en la societat. Desigualtat, falta de treball i sobretot exclusió creixent és el preu que es paga. Les dislocacions socioeconòmiques ja no permeten mantenir societats mínimament inclusives. Cada vegada hi més gent fora o als marges.
D’això parla aquest magnífic i contundent llibre de la sociòloga neerlandesa Saskia Sassen. Una reflexió sobre els efectes col·laterals, brutals i complexos, que ha generat i genera més cada dia l’economia global. Ja no es tracta d’analitzar els efectes de l’economia descontrolada en termes d’injustícia, pobresa o desigualtat. S’entén millor expressat en termes d’expulsions. Unes expulsions que no són casuals ni espontànies, sinó el fruit de polítiques premeditades i de la participació per activa o per passiva de les pròpies institucions polítiques. Hi ha una lògica sobre la multitud de formes d’exclusió, amb unes conseqüències devastadores cap a la societat i cap a les institucions democràtiques. Cada vegada més gent desplaçada, més gent abandonada i prescindible, més víctimes de la bogeria financera, més persones empresonades, més refugiats i més territoris mediambientalment devastats. Encara que sigui més difícil d’establir-ho, hi ha línies de responsabilitat en tot això. A Expulsiones. Brutalidad y complejidad de la economía global (Katz, 2015), aquesta especialista en planejament urbà de la Universitat de Columbia (no tots veuen l’economia en colors en aquella universitat novaiorquesa), que va ser Premi Príncep d’Astúries de les Ciències Socials el 2013, i que es va fer intel·lectualment reconeguda per la seva tesi elaborada a començaments dels anys noranta sobre “la ciutat global”, construeix un llibre eloqüent que combina una poderosa conceptualització de les tendències socioeconòmiques de les darreres dècades, amb l’anàlisi profund d’algunes de les noves formes d’exclusió social més transcendents. Un llibre sòlid, i un llibre notòriament compromès.
Josep Burgaya 