Que una empresa decideixi instal·lar-se en un parc industrial resulta una bona notícia, però no deixa de ser el normal, és el que tenen els polígons industrials. Que la parcel·la a ocupar i construir sigui especialment gran, està bé, però res indica, que això hagi de tenir uns efectes substancials sobre l’economia del país. Quan l’empresa en qüestió el que pensa fer es construir un centre logístic de distribució, ja sabem que això vol dir molt sostre construït, relativament poca ocupació, baixos salaris i nul·la aportació a l’economia productiva. Quan un fet, aparentment menor, surt a anunciar-lo el President de la Generalitat tot estant en campanya electoral, com si fos una gran cosa i l’evidència de que Déu està del seu costat, com a mínim cal mirar-s’ho amb deteniment. La possibilitat –i de moment només és això- que el gegant de la venda per internet Amazon, una de les firmes més icòniques de la revolució digital de Silicon Valley, s’estableixi prop de Barcelona, s’està posant com l’evidència del dinamisme econòmic del país i que, a més, això del sobiranisme no espanta a les grans corporacions mundials a l’hora de buscar ubicació. Les grans xifres que se’ns proporcionen, parlen d’ocupar una parcel·la de 150.000 metres quadrats, d’una construcció de sostre de més de 200.000 metres i de la creació de 3.000 llocs de treball. Interessant, però no prou per justificar la sortida a la palestra del màxim mandatari del país i, com gairebé sempre, és tant o més important el que es calla que no pas el què es diu.
Un centre de distribució, per més que sigui d’una firma reputada, no significa incorporar i encara menys participar en el coneixement i la tecnologia de la corporació, en el seu cor del negoci, sinó de fer un simple paper marginal en el que bona part de l’ocupació és d’escassa qualificació, de baixos salaris i de precarietat. Que és per això que es plantegen ubicar-se aquí i no per altra cosa. Tampoc se’ns explica que el terreny se’ls adjudicarà a un “preu polític” i que la decisió final sobre radicar-se a Catalunya es prendrà d’aquí a uns mesos, el que significa que mentrestant, ho condicionaran tot a que un Govern que ja s’ha posat de genolls els faci tota mena de concessions excepcionals en temes d’urbanització, de comunicacions, normatives laborals, impostos…. El mateix que Eurovegas o Barcelona World, iniciatives tan grandiloqüents que després de concessions humiliants, es demostraren inadequades, fraudulentes i fallides. Respecte a Amazon, hi ha dos considerants més a fer, encara que no crec que preocupin gaire als nostres dirigents. Aquesta és una corporació que es distingeix per no pagar cap tipus d’impostos allà on opera (0,2 per mil de la seva facturació a Gran Bretanya), i ho condiciona tot a bonificacions fiscals “voluntàries” allà on s’instal·len i a especular amb els preus de transferència tot tenint la seva radicació principal en paradisos fiscals. Alhora de valorar l’impacte econòmic de la seva implantació, s’hauria de considerar que per la seva naturalesa, fa una funció substitutòria d’altres formes de distribució. Més clar encara, per cada lloc de treball que crea, n’acostuma a destruir un mínim de dos en el seu entorn i provoquen, per exemple, el tancament de nombrosos comerços i especialment de llibreries. Que la seva radicació generi riquesa, és com a mínim discutible, com ho és que els nostres dirigents disposin realment d’un projecte de desenvolupament econòmic digne d’aquest nom per al nostre país. Als catalans, potser abans ens podia l’estètica com afirmava Ortega i Gasset; darrerament, però, ens hem tornat més propensos a la ficció.
Josep Burgaya 