Ian McEwan. La ley del menor

La darrera entrega d’aquest reputat novel·lista és una veritable joia literària. Estem davant un llibre de maduresa d’aquest escriptor britànic, on una prosa elegant i captivadora serveix per construir un artefacte que, tot i que gens pretensiós, conté una grandíssima profunditat en el que planteja. Com tota bona literatura, planteja dilemes ètics i conflictes morals, però ho fa plantejant preguntes més que no pas donant respostes. Estem davant d’una peça construïda amb un rar classicisme, molt continguda i depurada en les formes, que posa damunt de la taula preguntes incòmodes, però que no es poden evitar ni menystenir. El llibre tracta del món de la justícia de menors, un àmbit en el que les decisions tenen grandioses conseqüències vitals i de futur per a les persones i davant les quals els jutges, si tenen un mínim de sensibilitat, no estan mai segurs d’acabar optant pel que és més convenient per les criatures. En aquest llibre, la persona que ha de prendre partit de manera tant apurada, ho ha de fer compatible amb els avatars d’una vida personal que té nombroses vies d’aigua, especialment difícils de trobar-hi sortides satisfactòries una vegada s’ha entrat en el ple camí de la maduresa i no resulta fàcil refer els camins equívocs. Una crisi personal, el fracàs de la seva relació de parella i la frustració de no haver tingut fills, és el context des del que ha de decidir sobre la col·lisió entre justícia i fe a propòsit d’un cas en el que li pertoca pronunciar-se. Una reflexió serena i plena de matisos sobre els efectes de les decisions, no només les jurídiques, i sobre els agafadors que prenem per donar algun sentit a les nostres vides.

A La ley del menor (Anagrama, 2015), McEwan fa un graó més en el seu projecte literari, ple d’una serena maduresa que el converteix en un llibre d’agradabilíssima lectura, però alhora ferment de reflexions d’una certa complexitat, i que fins i tot poden resultar inquietants. Un llibre que commou, sorprenent en la seva trama i construcció, que necessita de ser llegit gairebé d’una sola tirada. No deixa gaire espai per a demorar-se. Una novel·la relativament breu, però gran en el seu plantejament i en l’interès que desperta. Un compendi de saviesa profunda, i d’apuntar una gran diversitat de temes que es presenten, al igual que a la vida de manera interrelacionada. La seva lectura significa deixar-se posseir pel plaer de la bona, de la millor, literatura.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s