Andrzej Stasiuk. Taksim

Una magnífica novel·la que retrata Europa en els seus marges orientals, una route movie que recorre l’Est del continent, empobrit i desestructurat, que malda per incorporar-se de manera maldestre a l’estil de vida europeu occidental, però en una versió entre miserable i extremament decadent. De manera novel·lada, Stasiuk ens fa un molt bon retrat d’aquests territoris que els occidentals coneixem amb el genèric “Els Balcans”. Immensos paisatges plens d’incomptables fronteres i encara més diversos en riquesa de grups humans. El llibre compta la història de dos amics que recorren aquests mons oblidats amb una furgoneta que cau a trossos, per tal de subsistir tot venent roba de segona mà procedent dels països occidentals, a una població faltada de gairebé tot i que es converteixen en els receptors de l’última etapa dels productes de consum occidental just abans d’anar a parar a l’abocador. Territoris allunyats, amb una població rural pobre i desnortada, atreta pel món incert que s’obre amb la caiguda dels règims totalitaris que els havien d’emancipar i que no va fer sinó condemnar-los durant dècades a quedar reclosos en un racó de món de la història. De Polònia a Rumania, d’Eslovàquia a Ucraïna, d’Hongria a Rússia. Un món de fronteres difuses i impercentibles en la seva profunda decadència.

A  Taksim (Acantilado, 2015), Andrzej Stasiuk construeix un deliciós i apassionant quadre sobre els marges de la societat de consum a Europa, de llocs on la vida canvia molt ràpidament no pas sempre per a millorar, i on els seus pobladors ho viuen entre perplexos i resignats, tot intentant  acomodar-se a les noves “lleis” dominants. Un periple extraordinari on l’autor ens porta per innombrables llocs, cada vegada més pobres i lluny de la realitat. Un llibre que fa digerible el que descriu a base d’una forta càrrega d’humor i d’ironia -no exempta d’extrema mordacitat-. Un viatge gairebé irreal per part de dos grans solitaris i exclosos, per intentar col·locar mercaderia invendible en els llocs més insòlits i esperpèntics, tot reflectint la competència impossible amb el flux massiu d’entrada de productes xinesos. Estem davant d’un gran llibre, escrit per un dels narradors europeus actuals més interessants. Si els seus Cuentos de Galitzia (Acantilado, 2010) ja van significar un molt bon toc d’alerta literari, aquest llibre en confirma la seva extraordinària maduresa. No us el perdeu!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s