Estem davant del que esperem sigui només una primera entrega de les memòries d’aquest pensador alemany, imprescindible per entendre la cultura europea dels darrers cinquanta anys. Un llibre deliciós, entranyable, escrit per un home cult i savi que repassa fragments de la seva vida amb humor, amb molt humor. El retrat d’una intel·lectualitat europea que als anys seixanta i setanta coquetejava amb la revolució, tot i que no va aconseguir trobar un camí propi que els permetés superar uns referents notòriament decadents, com eren la Unió Soviètica, però que també si va tornar força ràpidament Cuba. Retrata dos viatges a la URSS fets als anys vuitanta, que ells observava ja de manera notòriament escèptica i desencantada, tot permetent-se la malifeta de retratar alguns intel·lectuals europeus que, com Sartre, es deixaven adular en la Rússia postestalinista, ara en mans d’un personatge radicalment mediocre com era Nikita Kruschev.
Especialment interessants es el seu coneixement i la seva memòria sobre els moviments europeus de caire juvenil, revolucionaris i innovadors, com van ser els que es manifestaren especialment el 1968. Escriu de manera abundant sobre el moviment comunitarista de Berlín que encapçalava un jove intel·ligent i irat com era Rudi Dustchke, dinàmica amb la qual Enzensberger no es va sentir mai gaire identificat. No defuix tampoc reflectir l’autoritarisme polític de l’estat alemany de postguerra, així com la deriva d’un sector de joves d’un revolucionarisme naïf cap a la lluita armada, com va ser el cas de la banda Baader-Meinhof. A Tumulto (Malpaso, 2015), Hans Magnus Enzensberger pinta un fresc interessantíssim sobre la cultura y la vida intel·lectual de les dècades de desplegament del model social europeu. Amb ell, retrata una generació que es va bolcar a voler transformar el món i que sovint no només va ser el món el que els va canviar a ells, sinó que aixecaren algun esperpent notori. Poeta, assagista, periodista i moltes altres coses, l’autor tracta amb escepticisme i humor una època, aconseguint moments literàriament deliciosos quan dialoga en el text amb ell mateix quan era un jove rebel en èpoques força mogudes i turbulentes. Passats els anys, l’escriptor sagaç que és Enzensberger, descriu els seus anys de joventut amb afecte, però sense defugir la part de farsa que contenien. Un gran llibre tant pel què, com pel com.
Josep Burgaya 