Aquest és un documentat llibre sobre el creixent paper de Xina en la economia i la política mundial, seguint una estratègia expansiva d’interessos geopolítics que els ha de portar en pocs anys al lideratge mundial. Aquest darrers dies es parla molt d’aquest país i dels grandiosos efectes que la ralentització de la seva economia està tenint en moltes economies que n’han esdevingut dependents, així com les turbulències que la devaluació de la seva moneda ha generat en el món volàtil món financer. Lògicament que el llibre del que us parlo es refereix a fenòmens més extensos i profunds que el que aquest dies relaten els informatius. No és que els darrers esdeveniments no tinguin calat, ja que l’evidència d’una notòria i monumental bombolla immobiliària (sí, aquí també!), així com la disminució de les taxes de creixement del PIB a nivells més modestos dels que distingien el país durant les darreres dècades fa disminuir la seva immensa demanda i acaparament de matèries primeres, cosa que fa entrar en crisi aquells països que els en proveïen a preus elevats, com és el cas dels països sudamericans especialitzats en l’exportació de commodities, com també als productors de productes de consum amb significat que havien aconseguit entrar en el difícil mercat xinès. Paral·lelament, la devaluació del remimbi, significa una aposta renovada de la Xina pel model exportador, acabant amb les pretensions de competitivitat de les indústries d’altres països.
De fet, però, us volia parlar i recomanar un llibre de dos periodistes espanyols que gràcies al seu treball de corresponsals durant anys a l’Àsia, han escrit un molt ben documentat i eloqüent llibre sobre l’estratègia econòmica del gegant xinès, ençà que els anys vuitanta i de la mà de Deng Xiaoping va apostar pel famós “un país, dos sistemes”, que ha comportat un insòlit model mixt que combina el capitalisme més desaforat amb un sistema polític comunista regit encara per la fórmula de partit únic. A La imparable conquista china. Un viaje por Occidente para entender cómo China está desafiando el orden mundial (Crítica, 2015), aquests autors detallen l’estratègia que el país desenvolupa per anar jugant les seves cartes en pro de controlar aspectes estratègics dins mateix de l’economia occidental. ja no es tracta només de competir, sinó d’un procés d’entrada dins mateix dels nuclis centrals de poder econòmic de països de referència a l’OCDE. Des del control de minerals estratègics a Islàndia o a Groenlàndia, fins als vincles amb la City de Londres o els projectes en energia nuclear a Gran Bretanya; des dels projectes d’explotació de petroli al Canadà, fins a l’espionatge industrial sistemàtic que practica amb les empreses industrials per tal de conèixer la seva tecnologia; des de la implicació amb la tragèdia grega, fins a les compres sistemàtiques de participacions en empreses industrials europees.
El llibre no s’ha d’entendre com una visió “conspirativa” dels moviments socio-econòmics i polítics de la Xina, sinó com un país que disposa d’una estratègia de desenvolupament econòmic pròpia, on haver-se convertit en “la fàbrica del món” és només un pas de cara a assolir el lideratge econòmic, qui sap també si el polític i militar a escala mundial en pocs anys. És una qüestió de tamany, però no només. Hi ha un plantejament geoestratègic que entronca amb la grandesa civilitzatòria d’aquesta cultura en el passat i que considera l’hegemonia occidental només com un accident temporal d’uns poc segles. El llibre se centra en la penetració directa dels tentacles econòmics i financers xinesos al món occidental, ja que els mateixos autors varen publicar fa uns pocs anys, un volum dedicat a la penetració continuada de Xina als continents africà i sudamericà, amb la voluntat de posar sota el seu control importants jaciments estratègics de matèries primeres, terres de conreu i influència política a través de les seves inversions en infraestructures (La silenciosa conquista china). Tots dos llibres són notables i molt recomanables de cara a conèixer algunes de les claus principals que mouen l’economia i la política mundial, els conflictes localitzats, així com les línies de força del que ens depara el futur.
Josep Burgaya 