Una lectura d’estiu ben satisfactòria. Un personatge cabdal en la cultura occidental amb qui tenia pendent entrar una mica a fons en la seva vida, vista aquesta de manera interrelacionada amb l’elaboració de la seva obra principalíssima i ingent. Ha resultat un magnífic viatge en aquest autor admirat i admirable de la cultura germànica, que ho és per extensió de la cultura europea. Poeta, dramaturg, pensador, polític i sempre home d’acció. Un intel·lectual reputat i de referència que encara avui es continua llegint i estudiant. Un creador conscient de la seva vàlua i qui va maldar per fer de la seva vida la seva principal creació artística. Tot i ser considerat plenament un romàntic, Goethe representa la transició des de la formació il·lustrada cap a les formes poètiques romàntiques, tot encapçalant el moviment Sturm und Drang (Tempesta i Ímpetu). Instal·lat al petit ducat de Saxònia-Weimar on va ser durant anys el Conseller secret del Duc, va convertir aquest territori en lloc de referència per a la intel·lectualitat germànica i europea entre el darrer quart del segle XVIII i el primer terç del segle XIX, vinculant-se i atraient l més granat dels creadors i pensadors de l’època: Herder, Fichte, Hegel, Schiller, Humboldt, Schopenhauer… De Goethe, continua atraient la seva força creadora, el seu geni, la capacitat i facilitat per a la construcció de llibres de pensament a través de la dramatúrgia poètica, però especialment, la seva capacitat d’incidir políticament a l’Europa de l’època, convertit-se en una barreja de mandarí cultural i polític, paper pel que es deliria qualsevol membre de la intelectual·litat actual. Mai més cap lletraferit o persona de la cultura tindrà el pes i el paper determinant que ell va assolir.
A Goethe. La vida como obra de arte (Tusquets, 2015), Rüdiger Safranski elabora una detallada biografia, on la profusió d’aspectes concrets de la vida del pensador alemany no serveix com tan sovint per erigir una hagiografia acrítica, sinó per facilitar la comprensió de la densa i intensa obra d’aquest autor, per poder copsar com els detalls vitals i la creació intel·lectual i literària es barregen de manera especialment intensa. Un recorregut biogràfic que és una bona ocasió per llegir o rellegir a Goethe, o almenys les seves peces principals, de Les tribulacions del jove Werther al Faust, de Les afinitats electives a Poesia i Veritat, llibre autobiogràfic aquest darrer en el que Goethe fa un repàs a la seva vida literària i artística. Un escriptor que, per entendre’ns, va veure des del predomini del rococó fins al ferrocarril. Que va viure la Revolució Francesa, les guerres napoleòniques i la Restauració de les monarquies a partir del Congrés de Viena. Algú que va conèixer i escoltar directament a Mozart o que Beethoven li va tocar el piano expressament per ell. Algú que parlava vuit idiomes i que va tractar Voltaire, Rousseau, Kant o Napoleó. Ningú com aquest personatge representa l’Europa culta i les contradiccions d’un temps en que, com escriuria molts anys després Bertolt Brecht, el vell no acabava de morir i el nou no s’acabava d’imposar. Ell era a mig camí. Un llibre voluminós el de Safranski, com intens, elegant i captivador.
Josep Burgaya 