No deixa de resultar paradoxal, que quan fa 25 anys de la caiguda del mur dels murs, el de Berlín, siguin tants els països que construeixin sofisticats però evidents murs per delimitar les seves fronteres. Uns murs la majoria dels quals són de manera eloqüent materials i físics, però que sobretot actuen en el terreny del què és simbòlic. Crida l’atenció, que justament quan s’ha imposat la globalització, la mundialització de les mercaderies i els capitals, però també de les pautes de comportament; quan s’han imposat els poders transnacionals enfront del poder de l’Estat-Nació i la connectivitat és global, proliferin tantes barreres físiques que, de fet, pretenen actuar en el camp de l’imaginari tot construint barreres mentals. Una vegada la sobirania dels Estats ha estat diluïda i fracturada per diverses bandes, semblaria com si les nacions pretenguessin fer una demostració de sobirania que no tenen. Una mena de gest teatral, que tot i només ser això genera nombroses víctimes i molt sofriment entre els que insisteixen en superar barreres mentals i materials.
A Estados amurallados, soberanía en declive (Herder, 2015) Wendy Brown reflexiona sobre la relació inversa entre murs i sobirania en una època en que la distinció entre interior i exterior sobre el que s’ha fonamentat de sempre el concepte de sobirania, ja no és gaire clara i ha mudat en el seu significat. La penetració s’hauria convertit en norma i la disjuntiva que té plantejada avui el món és entre administrar i democratitzar aquestes entrades, o bé negar-les i instrumentalitzar-les de manera violenta que, de fet, és el que es fa. Wendy Brown és una reconeguda professora de Ciències Polítiques al campus de Berkeley de la Universitat de Califòrnia, des d’on ha reflexionat i escrit de manera crítica sobre el liberalisme i sobre la dilució del poder i els canvis experimentats en els sentits d’identitat. Amb una mirada científica des d’una posició feminista, ha avaluat els rols de la feminitat i la masculinitat a l’entorn de l’exercici del poder. Per ella, el problema principal que planteja el neoliberalisme és la mercantilització generalitzada de tots els àmbits de la vida i la transformació dels ciutadans en consumidors (amb grans desigualtats entre ells), en una aposta orientada a la despolitització i la desdemocratització. En aquest context, els Estats haurien perdut la seva sobirania en el sentit clàssic, imposant-se una pseudosobirania dominada pels mercats financers globals. Els murs serien l’evidència de la frustració, dolor inútil en un intent de visualitzar unes fronteres que de fet i especialment en molts àmbits ja no existeixen. Llibre magífic, imprescindible, com la majoria dels que es publiquen en aquesta col·lecció de Pensament de l’editorial Herder que dirigeix Manuel Cruz.
Josep Burgaya 