Aquest és un llibre que se centra en els temes recurrents de la desigualtat, la destrucció de les classes mitjanes, la desconsideració cap als temes mediambientals, els retrocessos socials… En fi tot allò que permet relatar una situació actual més aviat poc esperançadora i estimulant, intentant esbrinar el fonamental que és que això no s’ha produït per generació espontània, sinó degut al triomf ja fa un temps de determinades idees econòmiques i polítiques que no han pas pretès, precisament, induir a una societat més justa i cohesionada, sinó al triomf de l’individualisme i a la prelatura dels interessos dels més rics. El títol és força eloqüent i fa servir justament una cínica frase que va pronunciar i escriure fa uns anys el magnat especulador Georges Soros. Les idees tenen conseqüències i les idees equivocades poden ser letals, com ho ha estat el pensament econòmic i polític que definim com a liberal-conservadorisme, és a dir, la fusió de les idees macroeconòmiques de Milton Friedman tendents a desregular l’economia i posar-ho tot en mans del Mercat, amb la revolució conservadora partidària de l’ultraindividualisme i de la retirada de l’Estat atemperador de les desigualtats de tota acció social i econòmica, que anés més enllà de garantir l’ordre social i reprimir durament les vagues obreres. 
Marco Revelli és un veterà professor italià de Ciència Política, amb una posició molt crítica en relació a una esquerra italiana i europea que ha assistit impassible al desmuntatge de l’Estat del benestar i del model social europeu, tot adoptant el marc conceptual del neoliberalisme y el servei dels interessos dels sectors dominants. A La lucha de clases existe…¡y la han ganado los ricos! (Alianza Editorial, 2015) aquest autor construeix una breu però contundent diatriba contra l’esquerra tradicional i el seu abandó de la primacia de la política en favor del predomini de l’economia, el que significa dels interessos econòmics més descarnats. És un llibre breu, que no menor, clar i concís sobre les idees fonamentals sobre els que se sustenta la ideologia neoliberal, y sobre els seus efectes perversos. Creixement econòmic, però sustentat sobre una bona quantitat de pobresa i de desocupació que sigui suficientment disciplinadora. Temps de resignació, però temps també de donar la batalla de les idees i també la batalla de la política. 
Josep Burgaya 