Són molts els activistes i pensadors que els darrers anys reflexionen sobre les causes de la desigualtat econòmica i social creixent, així com el debilitament progressiu dels vincles de la ciutadania amb el sistema democràtic. El procés de desafecció política i l’augment de la fractura social viuen un procés paral·lel. El malestar és gran, i la falta d’expectatives i horitzons de futur cada vegada més precaris. La teoria política tradicional no sembla capaç de fer un diagnòstic adequat de la situació i encara menys construir un relat de cap a on anem i si el camí que fem té alguna mena de sentit. En l’àmbit de l’acció política les coses no són pas millors. Ja fa dècades que la socialdemocràcia està desnortada i que va sucumbir als cants de sirena del marc conceptual del món liberal-conservador. La crisi del socialisme democràtic, la seva incapacitat de reescriure’s i reinventar-se, ha creat la necessitat que sorgís una nova esquerra, teòrica i activista, que plantegés una nova acció política, el reempoderament de la ciutadania, denunciant unes regles del joc en els terrenys econòmic, polític i social que ha portat a una fractura extrema entre la classe dominant –l’establishment– i una majoria de població precaritzada.
Owen Jones és considerat uns dels teòrics i activistes fonamentals a Gran Bretanya. És un líder d’opinió que s’ha convertit en referència obligada. Els seus llibres i intervencions públiques marquen tendència. Ve a representar el que a Espanya són els darrers temps Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, així com tot el fenomen mediàtic i polític de Podemos. Pensador molt jove i amb unes similituds fins i tot físiques amb Errejón extraordinàries, és considerat el comentarista polític britànic més influent dels darrers anys. Va causar furor el 2011 el seu llibre Chavs: la demonización de la clase obrera. Ara ha publicat El Establishment. La casta al desnudo (Seix Barral, 2015), on fa una introspecció al cor de l’elit, descrivint els seus llaços i vincles, els seus interessos confessables i els que no ho són tant. Una descripció mordaç de la Gran Bretanya actual, l’explicació del perquè i el com una petita minoria ha acaparat una quantitat de poder immens i les seves estratègies per mantenir l’status quo actual. Considera Jones, que el sistema democràtic es troba segrestat per un grup de gent unida i cohesionada per l’instint i el gaudi del poder. Una comunió d’interessos entre grans empresaris i banquers, entre polítics i propietaris dels mitjans de comunicació. Portes giratòries indecents i unes formes de vida que poc tenen a veure amb la gran majoria de la ciutadania. Lògicament, Jones aposta per un reempoderament de la gent, per una revolució democràtica que acabi amb la resignació de la majoria i amb un sistema econòmic i polític al servei d’uns pocs. Molt bon i eloqüent llibre!