Gran novel·la d’una autora molt jove, capaç de construir una historia complexa i extraordinàriament interessant, tot i situar-la en un espai tan remot com la Nova Zelanda de 1866, en el món dels buscadors d’or en geografies absolutament marginals i perdudes. Aquesta autora canadenca, establerta des de petita a Nova Zelanda, ja va causar sensació amb la una primera obra –L’assaig general– que havia escrit com a treball de graduació d’un màster d’escriptura creativa. Un primer llibre que ja va traspassar les fronteres del seu país, essent reconeguda als Estats Units i a Europa i mereixedora de premis. Una escriptora molt singular, particular, capaç de construir un univers literari atractiu i alhora inquietant.
Aquesta segona novel·la que us recomano Las luminarias (Siruela, 2015), ha estat un autèntic fenomen literari, tot evidenciant que l’autora no va tenir un èxit efímer, un cop de sort de principiant, sinó que estem davant d’una de les escriptores contemporànies més suggerents i que caldrà seguir de prop. Tot i que estem parlant d’un gran llibre, no es probable que abans dels trenta anys Eleanor Catton hagi escrit la seva millor obra, la més madura. Amb Las luminarias, construeix un mecanisme literari molt complex, a partir d’un fet que podria semblar anecdòtic com ho és la detenció d’una prostituta amb evidents signes d’estar sota els efectes del opi. A partir d’aquí apareixeran un estol enorme de personatges, cadascú amb la seva pròpia història i la seva personalitat. Tot conflueix en el personatge de la prostituta, en un món sòrdid, llunyà de tot i fet d’homes amb una ambició de riquesa i d’afirmació personal desmesurada. Una novel·la enorme de més de 800 pàgines, que crea un univers molt particular que acaba per subjugar el lector. Desesperació i conflicte de l’ànima humana en un entorn hostil, gairebé salvatge. Un llibre fantàstic!
Josep Burgaya 