On queda la sobirania?

Des de fa unes dècades, l’economia s’ha convertit en una variable independent, fora de regles, de control i de normes. Des dels anys vuitanta els estats han renunciat –o s’han vist forçats a fer-ho- a tota possibilitat de fixar prioritats i objectius a l’economia de cara a servir el que semblaria que hauria de ser la seva finalitat: proporcionar el major benestar possible al major nombre de persones possibles. Acceptant que sigui el mercat el mecanisme que a certs nivells porta a terme la millor assignació dels recursos, és també evident que aquest al no posseir valors ètics o morals intrínsecs, requereix d’un àmbit normatiu i d’institucions representatives de la ciutadania per tal de corregir els seus errors i excessos, evitar la tendència a la polarització de les rendes en els extrems i, en definitiva, assegurar la primacia dels objectius globals en relació als interessos purament individuals. Sembla força lògic i un economista liberal com Keynes ja fa vuitanta anys que ho va remarcar, que les institucions públiques assegurin els mecanismes de redistribució d’una riquesa que concentrada a més d’injusta invalida el mateix sistema, com ho són mecanismes progressius de tributació i una legislació laboral que asseguri un nivell raonable de salaris, per garantir la capacitat adquisitiva i la demanda agregada. Tot això, per “protegir el capitalisme d’ell mateix” com afirmava el ponderat economista britànic.

Portem més de tres dècades de renuncia progressiva dels estats a decidir sobre la finalitat i els objectius de les seves economies. S’ha imposat un globalisme econòmic, acompanyat de la pertinent desregulació, que ha comportat la llibertat gairebé absoluta en la circulació de mercaderies i de capitals i no en canvi de les llibertats, els drets socials o el treball digne, mentre les grans corporacions empresarials s’han convertit amb ens desmesurats, cosmopolites i fora de control; mentre les estructures polítiques són nacionals i la mobilitat de les persones es troba francament acotada. No hi ha tanques de la vergonya com les de Melilla pels mercaders i per la riquesa. Aquesta dinàmica que, segons deien els seus propagandistes, havien d’augmentar el nivell de riquesa i de benestar de tothom, el que han fet és progressar la pobresa i els nivells de desigualtat tan pel que fa als diversos mons possibles que coexisteixen al planeta, com dins dels nostres propis països, on els nivells i quantitat d’exclusió social resulta ja insuportable.

Des de fa més d’un any, s’està preparant de manera reservada i secreta un nou tractat de lliure comerç entre Europa i els Estats Units, conegut per les seves sigles angleses com a TTPI, que si s’acaba aplicant significarà el cop definitiu al paper de les institucions polítiques democràtiques en relació a les nostres vides i quedar absolutament a mercè dels interessos econòmics de les grans corporacions. Ras i curt, comportarà una desregulació absoluta de les economies; la renúncia dels estats a legislar i a establir qualsevol mena de norma o restricció sobre temes financers, econòmics i comercials; establir la primacia de les corporacions sobre els estats i la possibilitat que denunciïn a aquests si creuen que prenen mesures que els perjudiquen i eliminar qualsevol considerant social i mediambiental en relació a les condicions de producció. Preocupa el secretisme amb què el tema es porta i, una vegada més, els temes realment importants se sostrauen del debat i la decisió democràtica dels ciutadans. Igualment inquietant, que gran part de l’esquerra europea ni s’ha pronunciat, ni sembla tenir informació ni opinió sobre el tema. A prop nostre, resulta paradoxal que aquells que fan bandera del sobiranisme, no se’ls acut dir res sobre el que pot suposar una pèrdua total i absoluta de sobirania per part dels ciutadans com dels seus representants.

Anuncis

One thought on “On queda la sobirania?

  1. Ep! Et podem telefonar en directe dimecres sobre les 21 hores per parlar de L’Economia de l’absurd? Es al programa LaPlaćadelsFuturs, a radio municipal de Terrassa!! 😉

    El viernes, 24 de abril de 2015, Josep Burgaya escribió: > Josep Burgaya posted: “Des de fa unes dècades, l’economia s’ha convertit en una variable independent, fora de regles, de control i de normes. Des dels anys vuitanta els estats han renunciat –o s’han vist forçats a fer-ho- a tota possibilitat de fixar prioritats i objectius a l’” >

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s