Josep Fontana. La formació d’una identitat

Aquest llibre és un dels èxits editorials inqüestionables dels darrers mesos. Suposo que hi té molt a veure el moment sociopolític en que està immers el país i les ganes d’una part de la ciutadania de disposar d’argumentaris històrics sòlids per defensar el seu posicionament. Però també i especialment perquè un llibre de Josep Fontana sempre ofereix unes garanties de seriositat i de solvència, una difícil barreja de rigor històric i de capacitat de fer-se entenedor, de mantenir la complexitat que contenen les qüestions històriques, amb l’agudesa intel·lectual i un enfocament didàctic. Les coses comprensible no tenen perquè tornar-se simplistes. Com sempre, la capacitat de treballar amb una immensitat de fonts i referències per part d’aquest historiador impressiona. Posats a trobar-hi a faltar alguna cosa, potser hi manca una mica de risc en els plantejaments i hi sobra un excés de correcció política, de voler estar d’acord amb els temps i les idees que semblen predominants al país.

A La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (EUMO, 2014), Josep Fontana ha aconseguit elaborar un molt llibre de divulgació, una síntesi de la història de Catalunya, no dirigida a la gran quantitat d’historiadors la majoria dels quals senten per aquest mestre una espècie de veneració, sinó destinat a un públic ampli, tot superant les limitacions historiogràfiques i conceptuals a les que moltes vegades ens tenen acostumats els divulgadors, a publicar síntesis en forma de llibrets que, en el seus objectius i plantejaments se’t cauen de les mans. Vull dir, que la divulgació historiogràfica, especialment pel que fa a històries nacionals, acostuma a tenir un deix decimonònic i tirant cap a la visió romàntica, diguem que a l’estil d’un Ferran Soldevila. Lògicament, el llibre de Fontana va més enllà. Tot i descarregar el treball d’un aparell de referències que el faria només adequat per especialistes, en cada època i en cada àmbit pren com a referència les darreres aportacions i els grans especialistes, convertint-se el llibre en una bona relació de qui és qui en la historiografia catalana actual.

Que ningú esperi un llibre de complexes reflexions intel·lectuals sobre la qüestió nacional en el món historiogràfic, com tampoc un plantejament gaire renovador. És una síntesi històrica de Catalunya des del segle VIIIè fins a l’actualitat, plantejat amb un esquema i estructura interna del tot convencional. Això no va en detriment del llibre, però que ningú s’enganyi en relació al què és o no és. Tot i ser probablement el millor i més reputat historiador de les darreres dècades, Josep Fontana té en relació a la qüestió nacional catalana un punt de vista que s’assembla més a Vicens Vives i els seus mestratges catalans, que no pas a les influències que pot tenir en altres àmbits de Pierre Vilar o de E.J.Hobsbawn, els quals serien menys partidaris d’una visió tant identitària i d’un determinisme historicista com el que conté l’explicació que de la història de Catalunya fa en Josep Fontana. Probablement, molts dels que estem en el ram de la historiografia hauríem apreciat més una reflexió conceptual i historiogràfica sobre els controvertits conceptes d’identitat i de nació. El públic àvid de disposar d’una visió lineal de la història del seu país, té ara el llibre que necessita i que segur que marcarà el mainstream, el que quedarà establert en aquest camp, durant una colla d’anys. I es que Josep Fontana s’ha convertit i l’han convertit en el cànon.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s