Darrera novel·la d’aquest escriptor anglo-paquistanès que els anys vuitanta es va convertir en un autor de culte i el paradigma d’una modernitat intercultural en la que es podien barrejar les qüestions artístiques i culturals més avantguardistes amb les qüestions identitaries que emanaven dels grans contingents migratoris que s’havien establert a la ciutat de Londres. Tot amb el rerefons suburbial on la política de Margaret Thatcher abandonava a les classes populars a la seva dissort i l’estètica i la música punk esdevenien estendard i signe de la revolta. Kureishi va esdevenir un jove creador de referència, que va crear les històries de pel·lícules gairebé mítiques com Mi hermosa lavandería o Sammy y Rose se lo montan. La seva consagració definitiva com a autor major, es va produir amb El buda de los suburbios, que es va publicar com a novel·la el 1990 i que donaria lloc a una celebrada sèrie televisiva. El 2001 publicava una inquietant obra, Intimidad, on relatava la seva peripècia autobiogràfica de la separació de la seva dona, amb sinceritat i en carn viva, amb una rara fusió d’autor, obra i pretensió d’expiació.
La última palabra (Anagrama, 2014), és una obra d’un escriptor que a més d’haver madurat en anys, ho ha fet també des del punt de vista literari. Manté el seu caràcter divertit, tot combinant sàviament la tendresa en la descripció dels personatges, amb una duresa notòria en relació a la capacitat de provocar dolor inherent a la condició humana. Una trama complexa en forma de comèdia d’embolics, però subtil amb els temes de fons que aborda. A partir d’un jove escriptor que escriu la biografia d’un escriptor consagrat en les seves hores baixes tardorals, la reflexió sobre la relació entre la literatura i la vida és profunda, com ho és el escrutar sobre quins materials vitals construeixen els creadors la seva obra. També sobre els límits del nostre autoconeixement, sobre la nostra capacitat d’engany i sobre la temptació a ser extraordinàriament comprensius amb les nostres febleses. Amb formes i experiències renovades, Kureishi retorna als temes que el van donar a conèixer trenta anys enrere: la família, la raça, la identitat… Un joc de manipulació i seducció entre un jove i ambiciós escriptor i el seu biografiat, on Kureishi forma part dels dos personatges. El desig, la culpa, la sexualitat fantasiosa o real, com a elements crucials en la conformació de la vida i l’itinerari particular de cadascú. El retrat del món literari londinenc així com les contradiccions i absurds que provoca el caràcter multicultural de la ciutat són realment impagables.
Josep Burgaya 