Manllevant el títol d’una pel·lícula d’Igmar Bergman, el jove novel·lista i assagista madrileny Andrés Barba erigeix la seva proposta literària més madura i es converteix, si ja no ho era, en un dels escriptors espanyols per sota de la quarantena d’anys més interessants i amb una major capacitat per dibuixar els espais de les relacions íntimes. De fet, l’autor té una rara habilitat per evocar i representar les múltiples arestes que conté tota relació amorosa, que van des de l’agressivitat fins a la tendresa, tot passant pel desig, la incomprensió o la capacitat de sorprendre’ns de l’altra. Una reflexió sobre la complexitat de les relacions personals, sobre els secrets i els fantasmes que composen les relacions familiars. Un itinerari literari sobre les sorpreses que acostumen a deparar el descobriment en profunditat de l’altre. Un llibre que parla amb humor i de l’humor, però també dels múltiples itineraris del desig, sobre la capacitat evocadora dels gestos i sobre el caràcter reiteratiu i neuròtic que acostuma a provocar-nos la gelosia.
A En presencia de un payaso (Anagrama, 2014), Andrés Barba reincideix en un estil literari fonamentat en una prosa nítida, només aparentment senzilla, per tal de reflexionar sobre la identitat i la seva construcció i deconstrucció. Una obra exemplar en la que, com han fet els grans novel·listes, la trama de qüestions banals i purament domèstiques, li permeten parlar sobre la existència humana, la dificultat per donar-li un sentit, i sobre els dilemes morals que se’ns plantegen en situacions aparentment no transcendentals. La referència a Bergman en el títol, no és casual. Una lectura fàcil i plàcida, però que deixa multitud de gustos i regustos. En definitiva, bona literatura.
Josep Burgaya 