Més que un pacte, una rendició

S’acaba de presentar a bombo i plateret el que se’n ha dit el primer gran pacte social de la legislatura, en el que el Govern, a un any de les eleccions, ha obtingut una molt preuada fotografia amb la patronal i amb dirigents sindicals per anunciar mesures per a la reactivació de l’ocupació i l’anunci d’un subsidi per aquelles persones que en situació extrema porten temps a l’atur, a les quals se’ls abonarà una prestació temporal de 426 euros. Certament que per qui es troba en una situació dramàtica d’exclusió econòmica i laboral pot resultar un petit baló d’oxigen, però parlem d’una xifra i unes condicionalitats que ho converteixen en qualsevol cosa menys un ajut per recuperar la dignitat i encara menys ser el camí cap a la inclusió social. Que això ho promogui un Govern que ens ha precaritzat fins a l’infinit, que ha substituït el concepte de promoció de l’activitat econòmica pel de la devaluació interna i que menteix anunciant-nos que la crisi ja és història quan una quarta de la població activa està desocupada i sense perspectives de ser-ho forma part del guió, al igual que el beneplàcit d’una patronal encantada amb una legislació laboral que ha agenollat els treballadors i amb unes facilitats per l’elusió fiscal que no podien ni imaginar i que els permeten, als grans, en plena crisi guanyar més diners que mai. El que resulta paradoxal i fins a cert punt indigne, són els representants dels grans sindicats convertits en aduladors de polítiques que avergonyeixen a qualsevol que posseeixi una certa consciència social, en “palmeros” d’una dinàmica i d’uns interessos que no són justament els de la ciutadania a la que, almenys teòricament, diuen representar.

Poques persones deuen estar tan convençudes com jo del paper històricament rellevant que han jugat els sindicats, les organitzacions dels treballadors, per fer de contrapès a la tendència cap als mínims salarials i de condicions a les que individualment tendeix el món de l’empresa per tal de maximitzar beneficis. Salaris per tenir una vida digne i condicions laborals humanament acceptables s’han aconseguit no com a donació generosa per part de patronals i governs, sinó com a fruit de mobilitzacions i grans sofriments per generacions i generacions de classes subalternes. Convindria no oblidar-ho. Fins i tot Keynes va escriure sobre l’insubstituïble poder equilibrador d’uns sindicats que al garantir amb el seu contrapès bons nivells de salaris, evitaven la polarització de renda en els extrems que portava al subconsum i a la crisi. Paradoxalment, l’equilibri de forces entre capital i treball acabava per salvar el capitalisme d’ell mateix, de la seva tendència autodestructora quan se’l deixa evolucionar cap a una extrema desigualtat. En èpoques de crisi la por s’apodera de les persones més vulnerables, així com també d’aquells que haurien de defensar la seva dignitat. La rendició sindical, el trist paper que juguen la majoria de comitès d’empreses més pendents de la seva situació particular que no pas dels interessos del col·lectiu, han postrat gran part dels treballadors als peus dels cavalls. Ja no hi ha la necessària capacitat d’intimidació. El resultat, salaris miserables, atur desbocat, empitjorament de condicions, humiliacions patronals com les d’antany, precarietat absoluta… Tots plegats hem permès que el capitalisme imposés la seva cara més dura i més descarnada, més individualista i sense cap noció de justícia social, ni tan sols de compassió, tornar al Manchester del 1800. Al igual que una “nova política” sorgeix per superar l’anquilosament i les perversions de les velles organitzacions, caldrà una nova solidaritat laboral que superi unes organitzacions sindicals que no semblen representar gaire més que els interessos de les seves estructures dirigents i dels treballadors amb totes les seguretats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s