Sembla força evident que estem a les darreres cuejades d’un sistema socioeconòmic que ja ha assolit les màximes cotes d’absurditat. Que s’imposa un canvi de paradigma no només en el model de desenvolupament econòmic, sinó també en l’enfocament que donem a les nostres vides i en les formes i continguts que ha d’adoptar la política per recuperar l’àmbit que li era propici, ocupar-se del benestar de la majoria de la ciutadania. Hem viscut dècades ancorats en un sistema econòmic que partia de la premissa del creixement continuat i il·limitat. Això requeria de l’augment també continu de del productivisme i de la multiplicació del diner per anar fent créixer el consum. El resultat és obvi, societats desiguals i infelices, però especialment una naturalesa que ens comença a fer pagar les conseqüències de manera cruel per tant malbaratament i tan fals optimisme. Tenim ja poc marge, l’escalfament global i l’exhauriment dels recursos fan ineludible un canvi de rumb ràpid, urgent i imprescindible. El problema és com abordar-ho i quin sistema de gobernança ho pot fer possible. D’això parla aquest magnífic llibre de William Hoogendyk, una de les virtuts del qual és que, tot i posat al dia, que va ser escrit i publicat en anglès el 1991.
A El gran cambio de rumbo. Someter el dinero y al productivismo. Construir un futuro sostenible y social (Icaria, 2014), Hoogendyk presenta un llibre molt original, carregat de dibuixos i il·lustracions i que té tres nivells de lectura complementaris. Per un costat, mirar els dibuixos de manera successiva ja ens dóna una visió molt didàctica i amena del contingut general del llibre. En segon lloc hi tenim la seva lectura convencional, on es donen les múltiples raons per anar cap a una economia pacificada, que permeti mantenir el bé més preuat del que disposem com és la biosfera. Hi ha un tercer nivell de lectura, més especialitzada, que té a veure amb unes notes i annexos detallats i profunds en detalls. El plantejament d’aquest advocat, politòleg i militant ecologista holandès era i és el de mudar cap a una economia més social en la que el que ha de ser instrument -el diner- deixi de ser l’amo i retorni a la condició de servent. Vincula el respecte mediambiental amb formes polítiques i econòmiques més justes i equitatives, amb una nova manera d’encarar el treball i la producció, on la participació i la cooperació de la ciutadania adquireixi major importància. El prefaci que hi escriu Serge Latouche, situa la importància creixent de els postulats del decreixement econòmic. Un llibre eloqüent i deliciós!
Reblogged this on XavierVidal.
M'agradaM'agrada