Byung-Chul Han. Psicopolítica

Crec que he recomanat en aquest bloc tot el que s’ha publicat en castellà els darrers temps d’aquest filòsof coreà format i establert a Alemanya, que s’ha constituït en un dels pensadors més interessants i suggerents dels darrers temps. Els seus llibres, breus i amens, plantejats com una agressió oberta al pensament establert, basculen entorn la conformació de la individualitat en temps de predomini del globalisme, el consumisme desaforat i el miratge participatiu que suposen internet i les xarxes socials. Ha tipificat una societat d’individus induïts a autoexplotar-se com a la “societat del cansament“, destacant la pèrdua de llibertat que suposa un excés de “transparència”. Ha escrit també sobre “l’agonia de l’eros”, en la mesura que s’han trencat les necessàries distàncies entre el jo i l’altre, convertits ambdós en mercaderies constantment exposades. Ha definit la societat actual com un “eixam”, on els individus no formen una massa sinó que resten completament aïllats. La hipercomunicació digital destrueix el silenci imprescindible per a pensar, i aquells instruments quye ens pensem que són neutres -Facebook, Google-, en realitat exploten el coneixement de la nostra intimitat, com si fossin els serveis secrets moderns, tot adquirint trets que tenen alguna cosa de totalitaris.

A Psicopolítica. Neoliberalismo y nuevas técnicas de poder (Herder, 2014), abunda en alguns aspectes ja tractats anteriorment, especialment en el tema de la societat de l’autoexplotació, tot radiografiant el poder seductor del darrer capitalisme, que es dirigeix al control de la nostra ment i no tant a l’ús de poder entès com a força coercitiva. Som a l’època de predomini d’un poder intel·ligent (tot el què vol ser modern s’anomena ara smart). Els individus ens creiem posseïdors d’una llibertat que en realitat no tenim, doncs gairebé tot està induït, controlat i previst. En la línia de Jaron Lanier, denuncia l’ús abusiu del Big Data, ja que dades que hem entregat de manera voluntària a les xarxes socials i a internet, acaben en un ús comercial i, el què és pitjor, convertits en instruments que permeten fer prediccions exactes sobre el comportament de les persones. Sembla que podem expressar-nos lliurement, que tenim mitjans de fer valdre la nostra individualitat majors que mai, però en realitat estem més vigilats i controlats del que ho havíem estat mai. Advoca Han per una actitud individualment diletant, de convertir-nos en individus singulars difícilment reduïbles a dades quantificables. Ha arribat un punt, afirma l’autor, que la idiotesa pot esdevenir una actitud revolucionària. Gran llibre!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s