El marc de referències polítiques, la forma en què hem viscut i interactuat en la democràcia està clarament en crisi i els models vigents al segle XX són actualment posats en qüestió. Lògicament hi ha malestars que tenen a veure amb la crisi econòmica i amb l’impúdic creixement de la desigualtat social, però també és cert que la política ha deixat de ser el què era. Ha perdut centralitat, ha deixat de ser el “poder” per antonomàsia, per convertir-se en un déu menor al costat del predomini de l’economia basada en el mercat desregulat. Hi ha una crisi política que té a veure amb la credibilitat del sistema polític i la pèrdua de confiança en la “classe política”, la qual tendeix a veure’s com un grup autònom preocupat en la defensa més dels seus propis interessos que els de la col·lectivitat. El professional de la política mereix ja poca consideració i els nombrosos casos de corrupció no fan sinó que es converteixi en una figura odiosa i odiable. Les joves generacions, la majoria de components de les quals tenen més formació que expectatives reals de guanyar-se la vida, exigeix un canvi de paradigma polític, un salt significatiu en la qualitat de la democràcia, exigint ser escoltats, esdevenir protagonistes més enllà de simples votants. S’exigeix transparència a la política, però també l’establiment de mecanismes d’implicació que portin al sistema polític a evolucionar des del seu caràcter purament electoral i formal, cap a formes realment deliberatives. Aquest és un debat important, i rellevant de cara a la necessària revitalització, per a la recuperació de la democràcia.
De això i sobre això tracta aquest llibre coral en el que un seguit d’especialistes, de professors universitaris reflexionen entorn a l’evolució del concepte de democràcia de masses, que és la gran conquesta del segle XX, cap a l’exigència d’una democràcia deliberativa en els inicis del segle XXI. A De la democracia de masas a la democracia deliberativa (Ariel, 2014), hi ha una desena de reflexions pertinents, amb una certa perspectiva històrica, sobre com i amb què ha de mudar la política tradicional per esdevenir de nou una dimensió d’interès per la ciutadania. La globalització econòmica i els estralls provocats per les darreres fases d’un capitalisme que ha mostrat la seva vessant més despietada, han portat al deteriorament i al descrèdit del sistema polític. Més enllà del descontent actual, la democràcia representativa necessita reinventar-se si no vol acabar sense ningú que la defensi com es va produir ara fa vuitanta anys, obrint les portes a la hegemonia totalitària. Aquest no és un llibre que aporti receptes o conclusions al respecte, però serveix per aportar una mica de llum a una posada al dia del sistema polític, al imprescindible procés de reempoderament de la ciutadania.
Josep Burgaya 