Siri Hustvedt. El mundo deslumbrante

Un llibre deliciós escrit per una de les novel·listes nord-americanes de prosa més elegant i de projectes literaris més cultes i sofisticats. Des de la seva primera novel·la que es va publicar a Espanya, Todo  cuanto amé, he seguit i m’ha interessat moltíssim l’obra d’aquesta autora no especialment prolífica, els llibres de la qual acostumen a ser un autèntic regal no només per les històries i la seva narrativa, sinó també per la multitud de referències intel·lectuals que contenen. Historiadora i crítica d’art, aquesta novaiorquesa de pares noruecs i companya sentimental de Paul Auster, ha desenvolupat un projecte literari on les seves reflexions sobre el món de la creació artística i també sobre el mercat de l’art, s’entrecreuen amb llibres de ficció en el que es reflexiona sobre la relació de l’art amb la vida, l’amor, el sexe, els fills o la identitat individual. Els seus llibres són construccions complexes, subtils i carregats de referències i amb múltiples nivells de lectura. Una narradora que combina amb dosis adequades la filosofia, l’art, la psicologia l’experiència personal, amb trames novel·lístiques innovadores i que funcionen com a artefactes literaris.

A El mundo deslumbrante (Anagrama, 2014), Siri Hustvedt construeix una vegada més un mecanisme literari sofisticat, un exercici brillant de narració polifònica en el que a partir dels diaris de l’artista Harriet Burden i els testimonis dels que la van tractar, reconstrueix una personalitat d’una creadora amb una proposta artística radical. Posa en evidència el joc de màscares d’un personatge que pretén posar en evidencia la mesquinesa amb que operen els grans agents del mercat de l’art, sobre les bambolines de museus i de galeries. Una potent denúncia sobre la condició subalterna, encara, de la dona dins el món de l’art, a més d’una reflexió sobre l’engany, les ambicions i els desitjos. El retrat d’una dona fràgil, però amb una personalitat enlluernadora, que permet a l’autora construir un relat commovedor, trist, tot i les dosis d’humor i amb un cert erotisme, que la consagra definitivament com una de les creadores contemporànies més interessants.