Jaron Lanier. ¿Quién controla el futuro?

Jaron Lanier em resulta un dels teòrics i pensadors sobre el món digital més interessants i suggeridors. És un tecnòleg amb una gran capacitat d’explicar-se i alhora posar el dit a la llaga sobre les gran qüestions que planteja un món en el que tot no és el que sembla i on ens calen reflexions que ens puguin fer adonar d’algunes lògiques que no ens convenen massa i que contra el que se’ns vol fer semblar no són imponderables tècnics sinó opcions mercantils tendents a agafar posicions dominants. En un món d’internet i de la “nova veritat” digital massa ple d’il·luminats i de papanates que no fan res més que expressar dogmes de fe i un optimisme gairebé malaltís, a més de notoris venedors de fum, Lanier combina la seva formació i la seva credibilitat com un dels tecnòlegs més reconeguts en les darreres dècades en el món de l’economia i el disseny digital de Silicon Valley, amb una forta tendència a la crítica i a l’autocrítica sobre alguns resultats aconseguits i sobre algunes opcions de futur que creu lluny de ser les que ens convenen com a societat. Fa uns mesos, ja vaig recomanar el llibre anterior de Jaron Lanier, que portava l’eloqüent títol de Contra el rebaño digital.

Jaron Lanier és tot un personatge, polifacètic, a més d’expert informàtic és músic, artista gràfic i escriptor. És especialment conegut pels seus treballs sobre realitat virtual, concepte que de fet va encunyar ell, i ha endegat diverses empreses avantguardistes (start-ups) en el camp d’internet, les quals han acabat comprades i en mans de les grans firmes de Silicon Valley. La revista Time el considera una de les 100 persones més influents del món. No hi ha dubte que és una rara avis, en la mesura que és un tecnòleg que ha aconseguit convertir-se en un referent i una estrella de la cultura contemporània. Encara que la seva estètica sigui underground, està lluny del friquisme i del caràcter nerd dels molts joves que operen en aquest món. Combina una llarga i sòlida formació en enginyeria informàtica que li ha donat entrada a projectes emblemàtics de les majors de la Vall del Silici, amb formació econòmica i de ciències socials, a més de ser un activista cultural. Ara mateix, treballa en alguns projectes molt avantguardistes, al límit del què és imaginable, per a Microsoft.

A ¿Quién controla el futuro? (Debate, 2014), Lanier contrueix una obra major que sospito serà de referència durant temps, malgrat la volatilitat de qualsevol consideració a l’entorn d’un món exageradament canviant i en moviment continu. Desterra alguns mites, com el caràcter socialment avançat dels serveis gratuïts d’internet (aquí també l’opció barata ens acaba per sortir cara), o sobre el caràcter obert i realment lliure de tot el què està passant a la xarxa, atenent a la lògica mercantil que, encara que no ho sembli, ha estat construïda. Tots plegats, ens hem convertit en els grans aportadors de matèria prima informativa a la xarxa, amb la conseqüència final que les nostres dades que formen part del big data agregat, siguin un gran negoci sobre el qual s’especula i, sobretot, no se’ns remunera. Parla del paper dels “servidors sirena” que a partir de serveis aparentment desinteressats s’apropien de les nostres dades, ens proporcionen una identitat sobre la que són ells propietaris i ens manipulen amb la publicitat segmentada i dirigida que ens fan arribar de manera selectiva i interessada. Som la base sobre el que se sustenta un negoci del que no en cobrem dividends, a més d’haver renunciat a tota privacitat no només en el terreny econòmic, sinó també en relació al poder governamental. Els perills per a la democràcia semblen força evidents. Que ningú es pensi que és un llibre de futurologia barata com els que poblen els taulells de les llibreries d’aeroport, ni tampoc una obra d’autoajuda o d’un personatge donat a una visió paranoico-conspirativa de la realitat. És un llibre sòlid, complex i dens, destinat a fer-nos entenedora la gran batalla estratègica i mercantil que es lliura en el desenvolupament de nous productes a la xarxa i sobre el fet que, molts d’ells no són gens innocus. Enfront d’això, fugint del ciberoptimisme, Lanier ens proposa un nou humanisme que serveixi de nord a un món digital i tecnològic que, de moment, lluny d’aportar-nos més riquesa i llibertat com pretenia, només a proporcionat molt del primer a un sector reduït. Crec que és un llibre de lectura gairebé obligada.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s