Darrerament estem de sort, doncs un seguit d’autors consagrats als que guardo fidelitat absoluta i que rarament em defrauden les expectatives creades, estan publicant obra nova. Fa pocs dies parlava de Javier Marías, avui volia parlar de la darrera novel·la de Julian Barnes, del qual he gaudit i molt aquests darrers dies, i del que només he lamentat que fos breu. Aquest escriptor anglès em va seduir ja fa uns quants anys amb la celebrada obra El loro de Flaubert i, aleshores ençà, la seva obra literària ha anat avançant per camins de major implicació personal en el què escriu, posant-hi majors dosis de pell i entranyes, apostant per l’experiència personal per sobre l’enginy i l’artefacte literari més sofisticat que, per exemple era la novel·la citada. En molta de la seva obra ha mantingut el seu punt d’humor britànic, flemàtic, tan característic, però centrant-se en temes que sovint deixen poca escletxa a la sortida humorística, com pot ser el pas del temps, l’envelliment, la mort o, com en el llibre d’ara, el dolor de la pèrdua.
Niveles de vida (Anagrama, 2014), crec jo que és un gran llibre. Novel·la relativament breu, amb tres històries aparentment no connectades, però que acaben per ser-ho, que tenen registres literaris força diferents. Si les dues primeres parlen, de manera inicialment i aparentment lleugera, de l’aventura de viure, del plantejar-se reptes difícils i gairebé impossibles d’assolir, de les obsessions en aconseguir allò que no sembla que està al nostre abast, i sobre la força de l’amor que tot ho desborda, en la darrera Barnes fa un gir sobtat i passa a reflectir un tema absolutament personal i transcendent, com és el dolor de la pèrdua d’una persona estimada, com ho és en el seu cas, la mort de la seva companya i dona durant molts anys. Històries entreteixides, aparentment dispars, ja que parlen de la progressió de la navegació aerostàtica i de la figura captivadora de l’actriu sara Bernhardt, per passar a tractar amb un sentiment difícil d’assolir, amb una profunditat narrativa que posa la pell de gallina d’un tema extremadament personal i íntim. Una indagació, feta amb elegància i precisió de bisturí, sobre el dolor causat per la pèrdua de la persona estimada, sobre la impossibilitat de posar remei a algunes afliccions que són de tal profunditat que poden transformar de manera absoluta la nostra vida. Una gran història d’amor, relatada a partir del buit de la pèrdua. Una narració terrible, memorable i extraordinàriament emocionant. Quan la literatura es fica al moll de l’os de la vida.
Josep Burgaya 