Que els problemes globals requereixen de solucions globals, sembla un axioma força evident. Vivim en un món en el que, ens agradi o no, la major part dels grans temes que ens afecten sobrepassen de molt l’àmbit dels Estats-Nació constituïts. La desigualtat econòmica, el creixent empobriment, la tendència a crear bombolles especulatives per part de les finances desregulades, l’escalfament global i el canvi climàtic, l’esgotament dels recursos naturals, la contaminació, els grans moviments migratoris…, tot té escala planetària. Per contra i sembla paradoxal, no hem desenvolupat sistemes de governança mundial per poder plantejar i resoldre de manera acordada y democràtica uns reptes principals, que és ineludible d’escometre ja. Això és el que planteja de manera sistemàtica el llibre de David Held, Cosmopolitismo. Ideales y realidades (Alianza Editorial, 2012).
David Held és un sociòleg britànic expert en política i relacions internacionals, que exerceix de professor a la prestigiosa London School of Economics. És un dels intel·lectuals més destacats d’aquest corrent que es coneix justament com el “cosmopolitisme“, que consisteix en un plantejament unitari de la condició humana i que advoca per construir una moralitat compartida. Enfront de conceptes clàssics de la política com el patriotisme o el nacionalisme, el cosmopolitisme pretén la construcció d’un sistema mundial de govern mundial de cara a afrontar necessitats i problemàtiques que són comuns a la condició humana, es visqui on es visqui. Es tracta de trobar formes de govern més inclusives i democràtiques a nivell mundial, on les relacions dels estats i nacions es fonamentin en el respecte i en una col·laboració que no només és desitjable, sinó actualment absolutament imprescindible.
Aquest és un llibre acadèmic i sistemàtic en relació al què és el cosmopolitisme com a teoria, així con en el plantejament de propostes concretes per afrontar els reptes globals. Una visió alhora pragmàtica, que el que veu necessari és un conveni global entre els actors polítics internacionals per racionalitzar un fenomen que té masses efectes colaterals negatius, com és la globalització.
A la pràctica això suposa que els Estats-Nació es confederin. Que es reconeguin uns drets bàsics universals per a tots els éssers humans. Que existeixin organismes democràtics que gestionin aquests drets i la resta pel principi de subsidiarietat, ho facin els governs elegits en llistes obertes pels ciutadans. Qui es vol confederar? Aquesta idea fa molts anys que la defenso. Abraçada. llucià
M'agradaM'agrada