Byung-Chul Han. En el enjambre

Tothom té les seves debilitats, i reconec que aquest pensador d’origen coreà format i establert a Alemanya, forma part de les meves. Els seus llibrets, breus però densos, són una mena de benedicció qual els trobo, ja que com aliment intel·lectual no tenen preu. Han, des del meu punt de vista, juntament amb Slavoj Zizek i John Gray formen el grup de pensadors que em resulten més interessants en els darrers temps. Tot i que són força diferents i es dediquen a disciplines i temes que no coincideixen, tenen en comú la frescor, la capacitat suggeridora, el induir-te a pensar i a repensar algunes coses tot sortint dels llocs comuns, establerts i trillats. Són provocadors a la seva manera, fins i tot políticament incorrectes, però s’acabin per compartir més o menys els seus punts de vista, és difícil quedar ancorat al mateix lloc una vegada els has llegit. Al cap i a la fi, les idees i també bona part de les conviccions, no són més que un lloc de pas entre “veritats”  dèbils, provisionals i en trànsit continu. Només els idiotes es queden ancorats en veritats que no muden, eternes i absolutes.

Han1 Han2

En el enjambre (Herder, 1914) és el darrer llibre de Byung-Chul Han, on manté la seva capacitat de ser breu, justament per ser especialment profund. Que ningú s’equivoqui, els plantejaments de Han no són ni simples, ni convencionals, ni pretenen donar quatre nocions d’autoajuda o de filosofia que es ven als aeroports. De fen honora el concepte de la filosofia com a disciplina que indueix a reflexionar sobre qüestions que són vitals, o que ho seran. Aquest llibre, com tots els que ha publicat d’ell l’editorial Herder, alguns dels quals ja he recomanat explícitament, posa en qüestió alguns dels valors vigents en la societat digital i la societat de l’aparador continuat en el que estem instal·lats.

han3

Per Han, “l’eixam digital” ha creat una nova massa, que està feta d’individus aïllats, que no té “anima”, cap capacitat de generar un “nosaltres” que pugui expressar-se en una sola veu, que es pugui manifestar. En un món d’hipercomunicació, s’ha destruït “el silenci” que es necessita per reflexionar i pensar-se. Tot és soroll, molt soroll! La hiperexposició pública, l’excés de transparència individual, està acabant amb l’àmbit del què és privat, que és un espai vital en el que ens construïm i ens identifiquem. Algunes grans corporacions tecnològiques (Facebook, Google), encara que sigui en sentit figurat, actuen com els nous “serveis secrets” que coneixen i vigilen els nostres interessos a partir de com actuem a les xarxes socials i a internet. Abans que nosaltres, saben el què volem, les nostres necessitats i els nostres desitjos. El panòptic de Bentham, la presó ideal, convertida en una realitat. Encara que ho pugui semblar pel que dic, el llibre ho és tot menys depriment. És una alerta perquè reflexionem sobre si són tan bones, algunes coses que donem com a tals. Bon profit!

han4

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s