Gaza, o l’art de mirar cap a una altra banda

Sempre m’ha sorprès una tendència gairebé general a aproximar-se al tema del conflicte entre palestins i israelians amb actitud de parti pris, amb ulls de hooligan que veuen la raó tota concentrada en un cantó del conflicte i es neguen a observar-ho amb una visió de complexitat i amb l’evidència de que la veritat sol ser un mirall trencat del que tothom en posseeix un esquinç, més petit o més gran. La guerra, perquè és una guerra, el que enfronta Israel i Palestina no admet reduccionisme ni simplificació. Probablement no es pugui disminuir a una batalla entre bons i dolents, ni entre els nostres i els altres. Certament la creació de l’estat d’Israel tenia sentit després de segles i segles de diàspora d’un poble massa perseguit i amb una clara vocació de pertinença i sentit d’identitat. El crim immens de l’holocaust deshonra Europa i és ben segur la pitjor maldat comesa en la nostra història contemporània, com no quedaven enrere els continuats progroms que, en els darrers segles, consistien en cremar els barris jueus de les ciutats d’Europa Oriental i massacrar-ne els seus habitants, cada vegada que la població requeria d’algú amb qui projectar el seu malestar. Tot això ha succeït històricament i és una taca negra immensa en la moralitat europea, però no farà més justificables els crims que avui es puguin cometre i que una història de persecució els podés legitimar o justificar. Tant la descolonització britànica de l’Orient Mitjà com la creació el 1948 de l’estat d’Israel, argumentant drets històrics llunyans, en una zona poblada per un altre grup humà, no passarà als annals dels grans encerts de les Nacions Unides. Origen d’un conflicte que ha condicionat la geopolítica i les guerres dels darrers seixanta anys.

is1

Acceptar la complexitat del tema i que tothom pot argüir raons, no es motiu per instal·lar-se en el relativisme amb el què ara hi està passant. Hi ha de sempre, i ara és especialment notori, un problema de desproporció que és gairebé indecent. L’abús de força, de la posició de força que es poden permetre uns, és repugnant i inacceptable. Gaza més que un territori lliure sempre ha estat un gran camp de concentració i la temptació ara és fer-ne un gran camp d’extermini per a vergonya d’un món occidental avalador d’Israel, que una vegada fa com qui no se’n adona tot mirant cap a una altra banda. Gaza és un territori esquifit, que amb prou feines té la dimensió d’una petita comarca catalana, on entre el mar i el mur israelià hi viuen amuntegats més d’un milió i mig de persones, sense condicions decents ni activitat econòmica pròpia per a sostenir-se. Si a l’estat en que es té sotmesa habitualment aquesta franja és inacceptable per a la dignitat humana, qualsevol atac militar significa practicar-hi un genocidi, encara que es comenci per fer de “manera selectiva” contra el què defineixen com a dirigents terroristes des d’una curiosa filosofia definida com “d’assassinats preventius”. L’entrada amb forces militars terrestres significa ja apostar obertament per una matança, amb la vana pretensió que escarmenti als palestins i els porti a oblidar les seves reivindicacions. En un sentit de l’equitat força particular, Israel acostuma a matar centenars de palestins per venjar cadascun dels seus morts. Cada un d’ells no fa sinó reforçar l’odi de l’oprimit i renova un esperit de lluita que signifiquen noves morts per demà. Algú que pretengués una entesa, una solució pactada, no humiliaria d’aquesta manera els seus contrincants.

is2

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s