Darrera un títol i una estètica que pot fer pensar en els típics llibres d’assaig sentenciós que es compren als aeroports, estem davant d’un bon i suggerent llibre escrit per dos reputats professors nord-americans, que fa un intent molt seriós per explicar el perquè alguns països prosperen, mentre altres es mantenen en l’estancament i la pobresa. Un anàlisi documentat i amb notables exemples històrics de com el creixement econòmic només es produeix si conflueixen alguns factors fonamentals, mentre que hi ha algunes xacres que condemnen irremeiablement a l’endarreriment.
Amb Por qué fracasan los países. Los orígenes del poder la prosperidad y la pobreza (Deusto, 2012), Daron Acemoglu, reputat economista i professor del MIT, juntament amb James A. Robinson, politòleg i economista que fa de professor a Harvard, han publicat un llibre prolix sobre les bases de la prosperitat, que ha comptat tant amb un gran èxit editorial de vendes, com amb el reconeixement del món acadèmic i especialitzat d’estar davant d’una obra important. Descarten els autors que les diferències de riquesa a nivell territorial tinguin a veure, com de vegades s’afirma, amb qüestions culturals, climàtiques o de posició geogràfica.
Ben al contrari, és la combinació de estructures estatals, les institucions socials i les polítiques públiques dels dirigents polítics les que acaben per ser determinants pel progrés, declinació o estancament dels països. Tot i la importància que s’acostuma a donar al canvi tecnològic, aquest és un motor que fa la seva funció si l’acció pública i la societat tenen unes característiques adequades. La diferència rau en si s’ha estat capaç de construir un cercle virtuós amb institucions econòmiques i polítiques inclusives, o bé s’està en mans d’institucions extractives que condemnen als països a la pobresa col·lectiva. L’exemple que s’explica de dues ciutats frontereres amb el mateix nom, Nogales, una de les quals pertany a l’estat mexicà de Sonora i l’altra al nord-americà d’Arizona, il·lustra bé com institucions i polítiques diferents, a pocs metres de diferencia, creen realitats gairebé contraposades. És un llibre amè, divertit i la demostració que es pot escriure sobre temes molt complexes de manera entenedora, il·lustrativa i suggeridora.
Josep Burgaya 