Aquest autor noruec de cognom pràcticament impronunciable per la gent de llengua llatina, està portant a terme un dels projectes literaris més grans i fascinants de la literatura contemporània europea. Un hombre enamorado (Anagrama, 2014), és la segona entrega d’un projecte novel·lístic autobiogràfic que es va iniciar amb l’exitosa obra La muerte del padre, i que pertany a aquesta empresa mastodòntica que té el paraigües global de Mi lucha.
L’interès d’aquesta novel·la, però, no rau en el fet de ser voluminosa i de pertànyer a un projecte tant ingent. Amb una prosa neta i fluïda, l’autor construeix un relat detallat a mig camí entre les memòries i les confessions íntimes, d’algú que des de l’adolescència sempre havia cregut ser una persona especial i estar cridat a fer coses importants. La desmitificació d’ell mateix, és un dels aspectes més interessants del llibre, en una mena de cura psicoanalítica, o el que també en podríem dir en termes actuals, la seva deconstrucció. En aquesta segona entrega del seu projecte literari, l’autor que és encara un escriptor en construcció, abandona les seves arrels personals i sentimentals a Noruega i es trasllada a Suècia, on detalla els fets més menuts de la quotidianitat que conforma les nostres vides: amor, bellesa, paternitat, vida familiar, irritacions diverses, avorriment… Tot això amb la contradicció de l’escriptor que anhela la soledat i la necessitat de poder-se dedicar a escriure. La seva capacitat, la seva minuciositat per convertir els petits detalls en literatura és realment fascinant.
Voluminosa i recomanable novel·la per a les tardes d’aquest estiu.
Josep Burgaya 